Brussel·les posa en marxa el tren d’adhesió d’Ucraïna a la UE

El procés de negociació serà llarg i complicat i podria prolongar-se durant anys i fins i tot dècades però la Comissió Europea ha confirmat aquest divendres la proposta de concedir a Ucraïna –també a Moldàvia mentre que Geòrgia haurà de complir abans algunes condicions– l’estatus de país candidat a la Unió Europea. Una etiqueta, per ara, amb pocs efectes pràctics però carregada de simbolisme i que arriba quan es compleixen 114 dies de la guerra llançada per Rússia al país. La recomanació, que posa en marxa el tren d’adhesió d’Ucraïna a la UE, llança un missatge rotund al president rus, Vladímir Putin: la seva esfera d’influència és cosa del passat i la porta del club europeu està oberta. L’última paraula la tindran ara els 27 caps d’estat i de govern de la UE.

La recomanació de Brussel·les als líders europeus arriba després d’una visita exprés a Kíiv, la segona des que es va iniciar la guerra, de la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, i un debat d’orientació dilluns passat entre els comissaris. «Volem recolzar Ucraïna en el seu camí europeu. Volem mirar al futur», va respondre el 17 de juny passat von der Leyen. El president ucraïnès Volodímir Zelenski va sol·licitar l’ingrés el 28 de febrer passat, tan sols quatre dies després de l’inici de la invasió russa. Una petició que ha repetit amb insistència en totes i cada una de les nombroses intervencions públiques que ha fet des d’aleshores. En les cimeres de líders europeus –tres fins ara–, davant el ple del Parlament Europeu i davant els parlaments nacionals. 

«Demostrin que la UE està amb nosaltres i no ens abandonarà», va demanar l’1 de març passat davant l’Eurocambra. Darrere d’aquesta estratègia s’amaga un missatge que han traslladat per activa i per passiva en totes les trobades europees en les quals han participat també els seus ministres: no només lluitem per la llibertat i la supervivència d’Ucraïna sinó de tota la Unió Europea. Un missatge que ha aconseguit fer caure algunes resistències entre els líders europeus que ha culminat aquesta setmana amb el fort reconeixement públic donat per les tres principals potències de la Unió Europea, Alemanya, França i Itàlia, i escenificat a Kíiv, durant la visita del president francès, Emmanuel Macron, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi al seu homòleg ucraïnès Volodímir Zelenski. 

Decisió dels Vint-i-set

Notícies relacionades

Triumvirat europeu a Ucraïna sense Espanya

Els altres països candidats al club europeu

«Desitgem que Ucraïna adquireixi de forma immediata l’estatus de candidat a l’adhesió», van indicar aquest dijous acompanyats del president de Romania, Klaus Ioannis. L’última paraula sobre la concessió de l’estatus –per unanimitat– la tindran els Vint-i-set caps d’Estat i de Govern de la UE que analitzaran la proposta en la cimera del 23 i 24 de juny a Brussel·les. Una discussió que s’augura complicada i que afronten dividits entre els partidaris de concedir de forma immediata l’estatus, com Polònia o les tres repúbliques bàltiques, i els que consideren que més enllà d’una decisió política es tracta d’un procés per al qual no estan preparats. 

És el que opinen, per exemple, els Països Baixos que consideren que la perspectiva europea que ja han promès a Zelenski és un pas políticament «substantiu» però que de moment estan lluny de complir els criteris de Copenhaguen, els requisits que tot país que desitgi ser membre de la UE ha de complir en matèria d’institucions estables, respecte de l’estat de dret, una economia de mercat que funcioni i la capacitat de complir el cabal comunitari. Una cosa que un país en guerra, com és Ucraïna, difícilment pot garantir.