Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’emancipació dels fills
El seu fill està a punt de fer els 30 anys i, com tants, segueix a casa. Ja sabia que el cordó umbilical era permanent, i així ho vol. És només que no acaba de mudar de pell
El sofà se li ha anat quedant petit. Ja no corre a buscar-la amb el genoll ensagnat després d’emular el futbolista de torn. No li demana entrepans de Nocilla ni insisteix a baixar al parc. No, el seu fill està a punt de fer els 30 anys i, com tants, segueix a casa. Ja falta poc, es diu ella. I, a l’instant, la culpa i l’anhel s’enfronten. És una baralla vella, aquesta. Ja se la coneix. Fa anys que hi pacta. Si no estigués tan cansada...
És una mena de llimbs. Ja sabia que el cordó umbilical era permanent, i així ho vol. És només que no acaba de mudar de pell. I allà està la seva relació, entre bocins d’adolescència entravessada. ¿Sopes a casa? ¿Arribaràs gaire tard? ¿Te’n vas el cap de setmana? Sempre a la frontera entre el vincle i el lligam. Sap que ell compta els dies per guanyar la llibertat adulta. Ella, per recuperar-la. Per desconnectar d’aquesta (pre)ocupació constant. Sap que mai desapareixerà, però necessita un interruptor. Tan sols això. Apagar aquest neó d’‘Obert 24 hores’. Guanyar una mica d’espai per poder mirar-se diferent entre ells, per canviar els codis de la relació. Com els adults que tots dos són. Sense més dependència que l’afecte mutu.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
