‘Al meu cos mano jo’

Primer. La proposta abolicionista que el moviment feminista traslladada a les forces polítiques respecta, sempre, la decisió de la dona que vulgui exercir la prostitució. No es preveuen mesures punitives a les prostitutes. La que ho desitgi podria continuar. L’abolició persegueix abaixar la demanda, d’alquí venen les mesures contra bagassers i proxenetes. ¿Que perseguir-los a ells les posa en perill a elles? No, en salva moltes més. Seria la mateixa fal·làcia dir que la llei de violència de gènere, perquè estableix condemnes als maltractadors, posa en perill les seves parelles en lloc de prevenir i condemnar. Som abolicionistes perquè les seves mesures inclouen a totes, les que vulguin ser-ho i les que no. Altrament, seríem prohibicionistes o regulacionistes, es faria mal sempre a una part i ells serien els salvats. 

Segon. La frase ‘al meu cos mano jo’ sorgeix perquè, just, els qui només decidien en l’avortament eren les que s’ho podien pagar. La llei permet avortar a qui vulgui i, qui no vulgui, no hi està obligada. La decisió està en mans de cadascuna, al marge dels diners. Per això, en el cas de la prostitució, l’abolició és l’única via perquè cada una esculli i sense necessitat econòmica. Els diners anul·len el consentiment. Per això, es preveuen alternatives econòmiques. La decisió d’una minoria no pot obligar la resta a ser explotades, i cada vegada més menors. 

Tercer. Dir, en la prostitució, ‘al meu cos mano jo’ és una trampa. Perquè quan algú paga per accedir al teu cos, ja no hi fas el que vols. En la prostitució no manes tu tampoc, mana qui et dona els diners. Perquè, si aquest home no et paga, no hi accedeixes. Després, no és decisió teva, és la seva que et condiciona. I si paga, el teu cos deixa de ser teu. I ja no només perquè amb aquests diners ell pot accedir a tu, sinó perquè imposa les ‘pràctiques’ violentes que li vingui de gust. ¿Les conseqüències sobre el teu cos i ment? Tant se val, no importen. «És que també cedeixo el meu cos quan treballo en el McDonald’s», diuen. Doncs Evelina Giobbe, supervivent de la prostitució, sempre responia: «bé, almenys, quan treballes en el McDonald’s no ets la carn’». 

Quart. No només és que el teu cos no sigui teu perquè pagui un bagasser, és que sabem que el 90% de la prostitució és tràfic. «Però és que el tràfic no és prostitució», diuen. Ja que resulta que sense prostitució no hi hauria tràfic, així que sí que hi tenen relació. I des que poses un peu en aquesta xarxa criminal deixes d’existir com a persona per ser un tros de ‘carn fresca’, com diuen els mateixos proxenetes. No és que no tinguis ja decisió sobre el teu cos, és que no tindràs decisió en res del que pensis o vulguis fer. Sí que assumiràs una obligació: pagar el deute que tens amb els proxenetes. Per descomptat, estan anul·lats els teus drets de circulació o d’acudir a la sanitat si et trobes malament, per exemple. ¿Quina llibertat és aquesta?

Notícies relacionades

Les prostitutes davant la llei de l’abolició: «Així patirem més violència»

La prostitució a Espanya: 45.000 dones i cinc milions d’euros al dia

Quan respons a tot això, diuen que som unes moralistes o unes puritanes. ¿Des de quan els drets humans són una moralitat simplista? Un dret humà no és ser explotada, això és el que fins ara ha fet el patriarcat i el capital. I això, sorprèn que ho defensi la mateixa esquerra. ¿Per què, llavors, no es regula la venda de ronyons o de mans? ¿Per què no es pot mercantilitzar la sanitat, però sí que es pot amb el cos de les dones? Si és una feina com qualsevol altra, ¿per què no et penetra el teu company de taula o t’obliga a drogar-te per suportar el dolor o hi ha taxes altes de suïcidi? 

Que el discurs de bagassers i proxenetes no es faci amo del nostre, amb les seves mateixes trampes, o condemnarem les pròximes generacions a un sistema criminal que elimina qualsevol llibertat. Sí, ‘al meu cos mano jo’ és el que el feminisme sempre ha cridat en l’avortament i que també cridarà en la prostitució, perquè les que no són lliures ho puguin ser d’una vegada.