La mirada de Randy Mamola a Marc Márquez

¿Quin sentit tenia exposar-se a un accident que podia acabar, no ja amb la seva intervenció, sinó amb la seva carrera?, doncs, simplement, el sentit del deure, d’acabar la feina que havia començat al servei dels enginyers d’Honda, amb els quals s’havia compromès a provar una sèrie de millores, que no van ser tal, però calia provar-les a 300 km/h per saber si funcionaven o no. Márquez va acabar 10è, però amb la sensació d’haver complert la seva feina.

Visita inesperada

Aquella tarda, minuts després d’acabar la carrera, el nord-americà Randy Mamola, quatre vegades subcampió del món de 500 cc i un dels pilots més mítics i populars de tots els temps, pur nervi i espectacle, com Márquez, es va acostar al camió de Marc per saludar-lo. A la porta del camió hi havia Julià, el pare del pilot, que li va preguntar a Randy si volia veure Marc, nouvingut de la pista. «Només vull mirar-lo als ulls, res més», li va dir Mamola.

I Julià, per descomptat, li va obrir la porta del camió. I Randy va pujar «emocionat» per col·locar-se cara a cara a Marc, a un pam dels seus ulls i, mirant-lo fixament, dir-li: «El que avui has fet et fa encara més gran, et fa immens, és per coses així que la gent t’admira. No tenies per què córrer avui i has corregut, no tenies per què arriscar-te i t’has arriscat, que sàpigues, tens tota la meva admiració». Li va fer la més gran de les abraçades i se’n va anar.

Notícies relacionades

La gran apagada i la llum de la ràdio

Un atemptat amb preguntes

Dijous a la nit, quan Marc Márquez cap a penes quatre hores que havia abandonat el quiròfan de la clínica Mayo, li va enviar un whatsapp a Randy que deia: «La teva mirada, Randy, i les teves paraules m’acompanyaran sempre».

És l’altre Rafa Nadal. Gent que està feta del material amb el qual es fan els somnis.