La dona arbre

Segons l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere, les dones europees van realitzar una mitjana de 36 hores setmanals de cures no remunerades durant la pandèmia. ¿Quant pesen aquelles més de cinc hores al dia? Quant pesen al cos, en l’ànim, en el puja i baixa de la (in)satisfacció. L’amor convertit en càrrega. La culpa cridant-te que no, que aquestes dues paraules no casen bé, que les teves branques han de donar empara i les teves arrels enfonsar-se en la invisibilitat, i que està bé que això passi. Una infinitat de fibres que afirmen el terreny, una xarxa d’afectes perquè res sotsobri. I, mentrestant, pactar amb el temor. Tiraràs endavant, et dius. Tot passarà. No et buidaràs. No et convertiràs en un arbre sec sense saba. Però passen els mesos, els anys. I el mateix estudi revela que, tan aviat va passar el període més greu de pandèmia, els homes que s’havien dedicat a la cura ja se n’han desentès i que, en canvi, s’ha produït un gran descens de dones disponibles per al mercat laboral. Més arrels per a la insatisfacció.