Anàlisi de la campanya militar | Reactivació del front de Kherson: ¿terrorisme o guerrilla?

Pràcticament des de l’inici de la invasió, aquesta regió, veïna de Crimea, està a mans russes. Des de la seva capital, que és un important centre portuari i de construcció naval a les vores del riu Dniéper a la sortida al mar Negre, les autoritats locals prorusses estan intentant consolidar un marc polític que fins i tot apunta a la celebració d’un referèndum per donar una façana de legalitat al seu pla d’annexió a Rússia. Un pla que encara no han aconseguit implementar, com un clar senyal del rebuig que la idea ha despertat en una població que no ha rebut amistosament qui qualifica d’invasors.

En termes militars aquesta reacció local obliga Moscou a mantenir allà desplegades un cert nombre d’unitats d’ocupació que, per tant, no poden ser utilitzades en altres fronts de batalla. Però és que, a més, ara, amb una Ucraïna envalentida en el seu afany per recuperar el control de tot el seu territori, hi ha allà indicis clars que la situació va evolucionant de manera negativa per a Rússia. D’una banda, Kíiv acaba d’anunciar oficialment l’inici d’una contraofensiva que, en una primera fase, es pot suposar que pretén expulsar les tropes invasores fins a la vora oriental de Dniéper. Una acció que mostra la creixent voluntat i capacitat de les forces ucraïneses, amb el cada vegada més clar recolzament occidental en armament sofisticat, de passar d’una actitud obligadament defensiva a una altra d’ofensiva. Les primeres dades de l’esmentada ofensiva donen a entendre que les tropes russes estan retrocedint en alguns punts de la regió, sense que això signifiqui en cap cas una retirada generalitzada.

Notícies relacionades

Una violència que ve de lluny

Acabem amb la farsa nuclear

Però, simultàniament, comencen a difondre’s accions com l’explosió d’un cotxe bomba a Melitópol, en el veí óblast de Zaporíjia, que ha causat a penes ferides a dues persones. En principi podria semblar que és un fet puntual sense rellevància; però té més sentit interpretar-ho com els primers senyals d’una resistència armada a l’invasor i ocupant. Immediatament Moscou i les seves marionetes locals a la ciutat han qualificat l’acte com un atemptat terrorista del qual responsabilitza Kíiv, continuant un manual tantes vegades repetit a tants altres escenaris similars (serveixi Israel com a exemple). Per contra, sense que fonts oficials ucraïneses encara hagin pres posició respecte a això, no és gaire arriscat suposar que aquesta acció, per minúscula que hagi sigut, apunta a un pla de resistència que busca complicar la gestió russa del territori ocupat.

Ampliant el focus més enllà és immediat acabar que la guerra a Ucraïna va molt més enllà del xoc frontal entre forces regulars i que, com tantes vegades sol passar quan el bàndol més feble mira de treure’s de sobre el més poderós, el seu coneixement més gran del terreny i la complicitat de la seva pròpia població i dels que simpatitzen amb la seva causa són actius igualment importants. I això inclou des dels que porten a terme sabotatges a la mateixa Rússia, destruint dipòsits logístics, o a Bielorússia, entorpint el trànsit ferroviari, fins als que alimenten la guerra de guerrilles al territori ocupat.