La fermesa de l’aposta

Però pel que sembla no devia ser fàcil tornar de París diumenge al matí. No va arribar a temps de presenciar a Alcorcón la final de la Copa de la Reina que organitza la seva federació. Suposo que devia veure que aquesta final es jugarà en horari de partits de regional. Però quan esculls un estadi on aquell mateix dia juga l’equip local, no hi ha gaire marge. Almenys es va estalviar la temperatura del Santo Domingo, i això que ell no havia de córrer rere una pilota. 

El cognom monàrquic

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Les jugadores no el van trobar a faltar, estan acostumades. Una altra cosa és que aquest tipus d’absències contribueixin a l’escepticisme quan se’ls diu allò de l’aposta ferma per elles. Perquè si fos així, potser l’estadi hauria sigut de Primera, potser l’horari hauria sigut de Primera, i potser la llotja de personalitats s’assemblaria una mica més, no ja al d’una final de Champions, però sí al de la final de la Copa del Rei. Perquè quan es tracta d’ells, les agendes solen estar més lliures. Quan precisament hauria de ser just el contrari, ja que són elles –després d’anys d’oblit– les que necessiten impuls institucional.  

La de la reina Letizia va ser una altra absència cridanera però poc noticiable perquè és habitual. Les jugadores ja van decidir fa temps que la seva Reina és al vestidor i es diu Alexia Putellas. Potser aquí l’accent no s’ha de posar en l’absència real sinó en la necessitat que competicions esportives hagin de portar cognom monàrquic.