Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Cultura de la violació

Entenc la repulsió d’ajuntar totes dues paraules. Però el fàstic no evita que la violació atengui la cara fosca del significat de cultura

Emma Riverola

Escriptora

zentauroepp43088165 manada barcelona180426194235 / FERRAN NADEU

Entenc la desolació del meu amic Fonalleras a l’escoltar la ministra d’Igualtat sobre «deixar enrere la cultura de la violació» amb la voluntat de «construir la cultura del consentiment». Es pregunta el meu company de columna: «¿De debò que el cervell de la ministra d’Igualtat no va estar a punt de col·lapsar en el moment de pronunciar un sintagma que ajuntava violació i cultura?» Entenc la repulsió d’ajuntar totes dues paraules. Però el fàstic no evita que la violació atengui la cara fosca del significat de cultura. Aquest potatge de tradicions i maneres de viure que marquen una època. I aquí, sens dubte, hi ha la construcció cultural del masclisme. Aquesta manera de ser al món, de creure que ser home significa tenir el poder sobre les dones, acceptar que aquest domini és natural, propi, i que ha de perpetuar-se.

¿Què són les violacions en manada sinó una forma perversa i ritualitzada d’aquest poder? Una sobreactuació encoratjada, avui mateix, per uns discursos que estan afegint noves narratives al masclisme. Tornen a qüestionar-se els avenços. Tornen amb forces redoblades les burles i les humiliacions. El masclisme s’està rearmant. Més que mai necessitem la cara lluminosa del significat de cultura.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Violacions Feminisme

Inicia sessió 0 Comentaris