Article de Ruth Ferrero Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Què significa victòria?

Kíiv no s’enganya pensant que tot el que està invertint Occident en el país és gratis, i per això també sol·licita un ‘quid pro quo’ a Occident

3
Es llegeix en minuts
¿Què significa victòria?

DARIO PIGNATELLI / CONSEJO DE EUROPA

Entrem el quart mes de guerra a Ucraïna i sí, des del principi de la guerra s’han presentat múltiples especulacions sobre quan s’acabaria i de quina manera. Van ser diversos, els escenaris que es van dibuixar. La guerra curta, amb què comptava Moscou per poder aconseguir el poder de Kíiv, després d’una sortida precipitada del Govern de Zelenski, i així controlar el país. Una guerra llarga i cronificada que buscaria un ‘moment Bréjnev’ a Ucraïna i, finalment, una escalada d’enfrontament directe entre Rússia i l’OTAN. D’aquests tres grans escenaris s’extreien diverses variants. Però la veritat és que, a mesura que passen els dies, l’escenari de la cronificació cada vegada guanya més pes com l’escenari plausible.

I això és així perquè també s’ha fet més complicat identificar quin podria ser el moment en què algun dels contendents en el terreny pogués declarar la seva victòria. De fet, és fonamental per poder buscar aquest moment ser conscients que hi ha més de dos actors involucrats en aquesta guerra iniciada per Moscou, tot i que no necessàriament lluiten a Ucraïna. 

Pel que incumbeix directament a la guerra convencional que va començar al febrer, són dos els actors involucrats: Kíiv i Moscou. El Kremlin, una vegada fracassada la seva empresa de canvi de lideratge, vol controlar, almenys, la regió del Donbass i el corredor que l’uneix amb Crimea. Aquesta missió s’hauria ampliat amb la incorporació d’objectius com Odessa i la franja terrestre que la uneix amb Transnístria. Això li permetria deixar Ucraïna com un país continental, a més de tenir el control total del mar Negre, amb tot el que això suposa en termes geoeconòmics i de viabilitat d’Ucraïna com a país. Però, a més, voldria el reconeixement de la sobirania russa a Crimea i la neutralitat ucraïnesa. Potser quan arribin aquests objectius militars polítics, Moscou podria donar per tancada la «missió especial». 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per la seva banda, el Govern de Kíiv ha declarat reiterades vegades que només consideraria una victòria si es complissin diversos requisits. Aquests serien, la tornada a les fronteres anteriors al dia 24 de febrer, la posada a disposició de la justícia internacional dels criminals de guerra, la reconstrucció del país i l’adhesió d’Ucraïna a la UE.

Aquests serien els potencials termes de la negociació per a un alto el foc per les dues parts, una cosa que avui dia no sembla assequible fàcilment. No sembla que Rússia hagi de parar la seva guerra de conquesta imperial fins arribar a uns objectius amb què consideri que es pot situar en una posició de força. Ucraïna, per la seva banda, compta amb el recolzament occidental, en termes militars, econòmics, polítics i morals, una cosa que incita el Govern de Kíiv a continuar en la lluita, ja que sap que sense aquests recolzaments tindria molt complicada una victòria contra els russos en termes militars.

Notícies relacionades

Tanmateix, crida l’atenció com, des de Kíiv, s’inclouen alguns criteris de victòria que no necessàriament estan vinculats amb què passa en el teatre d’operacions. I això és degut, fonamentalment al reconeixement explícit que la guerra no només s’està lliurant en territori ucraïnès, sinó també més enllà. De cap altra manera no s’entendria la llista de requisits sobre la taula per al final de la guerra. Ucraïna és qui posa els morts en el terreny, i sap que lliura una guerra existencial. Però també sap que està sent utilitzada amb altres propòsits que van més enllà de la solidaritat amb el poble ucraïnès. No s’enganya pensant que tot el que està invertint Occident en el país és gratis, i per això també sol·licita un ‘quid pro quo’. I aquí ells posen els morts, però Occident s’encarrega d’assegurar-li una victòria que vagi més enllà del final de l’ocupació i que inclou la plena integració en les institucions euroatlàntiques, així com la reconstrucció del país. 

Per això, és també imprescindible conèixer quins són els objectius que vol aconseguir Occident en aquesta guerra per saber exactament les implicacions que tindrà una guerra llarga a Ucraïna. Uns diuen, que és la sortida de les tropes russes d’Ucraïna i la tornada a les fronteres anteriors a la invasió. La majoria afirmen que amb això no n’hi hauria prou i que el que realment es pretén és debilitar Rússia, i, per descomptat, un canvi de règim a Moscou. Tot això mereix ser explicat i aclarit. Demanem que sigui així.