Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Dol al Pakistan

Sobrevolen aquestes paraules tan antigues, tan actuals. Traïció, possessió, casaments i sang. L’eco de Federico García Lorca ressona al Panjab

1
Es llegeix en minuts
Dol al Pakistan

CAPTURA VÍDEO EFE

Les va parir i les va portar a morir. Tancada en una habitació, les va sentir agonitzar mentre eren torturades. Al final, un tret a cadascuna. Va intentar evitar els assassinats, però no va denunciar el principal assassí. Ella també l’havia parit. I allà, en aquesta mare, esclata tota la brutalitat del masclisme. Només li queda plorar les seves filles, l’Anisa i l’Arooj, potser també pels seus assassins. I és difícil imaginar un dol pitjor. 

Les dues joves víctimes, residents a Terrassa i portades en un viatge trampa al seu país d’origen, van intentar trencar els seus matrimonis forçosos. No volien que els seus marits –els seus dos cosins– les acompanyessin de tornada a Espanya. Somiaven amb ser lliures, casar-se amb dos homes que estimaven, no convertir el seu cos en un simple salconduit. Van ser elles les que no van tornar. Ho anomenen ‘crim d’honor’, i només és la màxima expressió del masclisme. Sobrevolen aquestes paraules tan antigues, tan actuals. Traïció, possessió, casaments i sang. L’eco de Federico García Lorca ressona al Panjab. Només que ara s’hi afegeixen papers, migració i treball. L’assassinat de l’Anisa i l’Arooj es va produir al Pakistan, però també es va gestar a Terrassa. Un negre recordatori del que falta, molt, per fer en política d’integració.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Pakistan