Lliçons de Torí

L’estadística és una barbaritat i tot i així, malgrat els 32 títols que ha aixecat, hi ha qui li retreu que «només» hagi guanyat dues Champions, quan no hi ha entrenador que hagi aixecat el títol més de tres vegades.  

La derrota de Torí és una lliçó, toca prendre nota davant un d’aquests elegits que només perd per accident. Es manté l’hegemonia de l’ara octacampió de la Champions. El Barça haurà de continuar treballant per canviar el cicle, i ara és quan ha de ser més ferm que mai en les seves conviccions. El seu estil és molt menys físic que el de les franceses, però ben executat té les mateixes opcions de títol. 

Victòria en la derrota

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Alexia, Aitana i companyia van acabar frustrades, però, tot i que el marcador digui el contrari, també hi va haver victòria en la seva derrota. Una cosa que va molt més enllà d’un partit i que té a veure amb la igualtat d’oportunitats. El seu entusiasme, el seu joc, els seus èxits han portat la visibilitat que reclamaven i, amb això, de manera natural l’interès. Que gairebé 15.000 persones es desplacessin fins a Itàlia per acompanyar-les és històric. La confirmació que alguna cosa està passant.

Al contrari, la victòria de l’Olympique de Lió també implica un inevitable punt de decepció. Quan es van veure per davant al marcador i van detectar un domini més gran del Barça, van decidir trencar el ritme del partit a base de pèrdues de temps. Van jugar les seves cartes, em diran. D’això va la competitivitat, m’asseguraran. Van saber jugar com ho faria qualsevol equip masculí, i allà hi va haver la meva derrota en aquesta final. Comprovar que quan puja el nivell, elles tampoc són alienes als vicis d’ells.