Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Atrapats en una espiral d’autodestrucció

Ara es tracta de decidir fins a quin punt volem llastar el futur per les atzagaiades comeses

1
Es llegeix en minuts
Atrapats en una espiral d’autodestrucció

David Castro

A la Catalunya del procés se li ha posat cara de ‘thriller’ d’espies. Netflix, ¿a què esperes? Independentistes reunint-se amb emissaris russos. El CNI espiant per sobre de les seves possibilitats... El tema pot resultar addictiu. És evident que massa gent ha actuat de forma irresponsable. Ara es tracta de decidir fins a quin punt volem llastar el futur per les atzagaiades comeses. El present és endimoniat. Les crisis s’acumulen, l’horitzó és inquietant. Malgrat això, Espanya no juga amb males cartes. La seva escassa dependència del gas rus i les seves possibilitats en energia renovable el situen en una situació privilegiada. 

El govern de Sánchez ha aconseguit resistir a les set plagues tirant endavant mesures socials determinants. El Govern d’Aragonès encara té molt a demostrar. Es tracta de treballar i ser conscients que tot pot ser infinitament pitjor. Amb una Laura Borràs, en plena fugida cap endavant, embolicada en l’estelada i un govern PP/Vox a Madrid. La crispació de Puigdemont i Rajoy multiplicada exponencialment. Tenim l’oportunitat de millorar en una conjuntura difícil o de quedar atrapats en una espiral d’autodestrucció. A la fi, de trencar amb aquesta letal tradició tràgica. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web