S’acumulen les males notícies per a Rússia

En el terreny militar hi ha l’inocultable retrocés que estan patint les unitats russes desplegades entorn de Khàrkiv, la segona ciutat del país. El problema no és només que no hagin aconseguit conquerir-la en cap moment, després de setmanes de setge i atacs artillers, sinó que han hagut d’aixecar el setge i retrocedir a la carrera per evitar veure’s embossades pel contraatac ucraïnès. De fet, s’ha confirmat que finalment han travessat ja la frontera entre els dos països, i han escapat així a la seva possible aniquilació. És cert que Khàrkiv no és part del Donbass –objectiu principal de l’ofensiva russa en l’actualitat–, i que, per tant, la seva conquesta es podia entendre com un acte simbòlic i una possible carta de negociació futura a canvi d’algun altre territori que pogués interessar realment a Moscou; però això no treu que es consideri una derrota que té efectes tant en la moral de les tropes invasores com en la seva imatge internacional.

El mateix s’ha de dir del desastre que han collit en l’intent de travessar el riu Donetsk, establint un cap de pont a la seva vora occidental, mitjançant una operació d’unitats blindades amb recolzament de pontoners per creuar per diversos punts. Tot i que inicialment van arribar a posar els peus en aquesta vora, el fet és que les imatges difoses dos dies després mostren una destrucció generalitzada dels ponts i de vehicles de tot tipus, sense que allà hi quedi ara cap presència russa. Un indici més de les enormes dificultats que se li presenten a Rússia per portar a terme l’operació prevista inicialment d’envoltar el Donbass amb dos atacs simultanis, des del nord i el sud, que, idealment, haurien de confluir a Dnipró, a les vores del Dniéper. En altres paraules, la conquesta del Donbass no sembla avui a l’abast de les tropes russes.

En el terreny polític els senyals són igualment negatius. En serveix d’exemple el fracassat intent de portar a terme un referèndum a l’óblast de Kherson. Ocupada per Rússia pràcticament des del principi de la invasió, el pla inicial semblava consistir a convocar una consulta per proclamar una nova república popular independent, a l’estil del que ja va organitzar Moscou a Donetsk i Lugansk. Finalment tot indica que, davant l’extrema debilitat de les marionetes locals que Moscou ha pogut imposar a la seva capital i l’animadversió generalitzada de la seva població, la decisió final apunta a la publicació d’un decret per part d’aquestes autoritats provisionals d’annexió a Rússia, i s’afegeixen així al que va passar al seu dia a Crimea.

Notícies relacionades

Rússia considera una «amenaça» l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN

Testosterona antiprocés

Finalment, l’emissió d’un comunicat conjunt, per part del president i la primera ministra de Finlàndia, sobre la possible entrada a l’OTAN, amb l’afegit imminent de Suècia, suposa un gir històric en la seguretat europea i una clara mostra de la molt negativa percepció que Rússia té en el seu veïnat més immediat. Amb el seu aventurerisme militar no només ha aconseguit trencar el tradicional no-alineament de Hèlsinki i Estocolm, sinó també reforçar una OTAN que semblava abstreta en les seves pròpies fractures.

Res és definitiu, encara; però sembla que s’estigui canviant la marxa de l’assumpte, i no precisament a favor de Rússia ni, menys encara, de Putin.