Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Rialles feministes
Carla Rovira Pitarch ha pres el text de ‘L’amansiment de la fúria’ del geni anglès i l’ha arrugat, ha format una gran pilota de color morat intens i hi ha practicat un joc provocador, transgressor i delirant
Jo confesso: soc còmplice de l’assassinat de William Shakespeare. Vam ser majoria. L’autor està sent executat, amb premeditació i traïdoria, a ‘L’amansi(pa)ment de les fúries’, en la programació Off del teatre La Villaroel. La directora i dramaturga Carla Rovira Pitarch ha pres el text de ‘L’amansiment de la fúria’ del geni anglès i l’ha arrugat, ha format una gran pilota de color morat intens –molt, molt intens– i hi ha practicat un joc provocador, transgressor i delirant, que ens recorda el poder desacralizador del riure. Riem i es desperta l’esperit gamberro. Riem i redoblem les forces. Riem i donem una puntada de peu al patriarcat.
La part bona de matar Shakespeare és que sabem que és immortal i que, salvant l’immens oceà temporal que ens separa del segle XVI, la seva dramatúrgia també va crear dones poderoses i rebels. Però aquest no és l’espai de Rosalina, Olivia, Beatriu o Cordèlia, sinó de Rovira i d’una companyia que clava la interpretació i que converteix la necessària reivindicació feminista en una rialla desbordada i irreverent. Fins i tot és fàcil imaginar l’esperit de Shakespeare rient en algun racó del teatre. Que no se’ns oblidi l’alegria en la lluita.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
