Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pegàs, el cavall alat
De forma lenta, es van retallant llibertats sobre un poltre desbocat anomenat hipertecnologia
A les carreteres de la infància regnaven els camions Pegaso. Portaven el DNI pintat al remolc o la flamejant lona verda. Fruites i hortalisses Jacinta, Molina de Segura, Múrcia. En els arriscats avançaments, els notaves vibrar a través de la finestreta del 600 o el Simca 1000, deixant rere seu núvol de pols i dièsel. Eren vehicles molt resistents, capaços de circular pels molt mals camins del ‘desarrollismo’, plens de sots, esquerdes i amb graveta d’asfalt voladora. Per batejar-los, l’empresa fabricant, ENASA, va recórrer a la mitologia, ja que el cavall alat simbolitza les virtuts de la potència i la lleugeresa, les mateixes que, suposem, hauran inspirat la companyia israeliana NSO per anomenar el seu ‘software’ espia. Vist això, el sistema Pegasus sembla bastant potent, però de lleuger, res de res, ja que deixa més empremtes que un diplodocus obès. Si aquesta arma cibernètica es caracteritza per la seva fortalesa i infal·libilitat, ¿com el CNI no va interceptar les urnes de l’1-O ni la tocata i fuga de Puigdemont? Espiar és lleig, greu, molt nociu. En qualsevol cas, la gràcia de l’espia consisteix a assabentar-se’n de tot sense que ningú es corqui; altrament, es converteix en un taujà, i el Pegasus taca.
Segons la mitologia grega, tan embolicada com la política espanyola, el fabulós cavall Pegàs va néixer de la sang vessada per Medusa, la gorgona que tenia serps en lloc de cabells, després que li tallessin el cap. Aquí ja s’ha demanat que rodin els caps de Paz Esteban, directora del CNI, i Margarita Robles. Podria acceptar-se que no sembla gaire prudent canviar de titular de Defensa amb una guerra en plena Europa, però les explicacions donades són escasses i molt poc convincents. ¿Què passa amb els espiats sense permís judicial?, ¿qui ho va fer? Tampoc resulta massa tranquil·litzador que els remenessin el mòbil a la ministra i el president Pedro Sánchez. ¿Els va piratejar un departament de l’Estat que va per lliure, sense control? ¿O va ser Rabat? Si es confirmés que els serveis secrets marroquins són rere l’escàndol, la qüestió del Sahara, el sobtat cop de volant de la política exterior espanyola, podria adquirir una llum molt tèrbola. Però potser es tracta d’un excés patològic de pel·lícules d’espies al cap.
Entretots
Els casos d’Assange i Snowden ja van demostrar l’abast planetari de l’espionatge, fins i tot sobre ciutadans que no pinten res. Aquesta setmana s’ha revelat que una empresa nord-americana, anomenada SapheGraph, pot rastrejar i identificar les dones que accedeixen a clíniques per avortar. Terrible. Lentament i subtilment es van retallant les llibertats a cavall del poltre indomable de la hipertecnologia. Seguint el fil del mite, l’amo del cavall volador es deia Belofont. Per castigar la seva gosadia, ja que volia formar part dels déus de l’Olimp, Zeus va enviar un tàvec perquè piqués Pegàs, que es va desbocar i va fer descavalcar el genet. Lesionat per sempre, va anar errant fins a la seva mort.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
