Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Odiadors de grassos
Crida l’atenció que el diccionari no inclogui encara la paraula ‘grassofòbia’ ni estigui validat el terme científic, però és una realitat: hi ha ‘haters’ de grassos
Ibai Llanos em sembla un crac. Potser per això té tant èxit... I hi ha tanta gent amb ganes d’arriar-lo. L’operació del seu amic –i soci– Gerard Piqué amb Luis Rubiales a l’Aràbia Saudita ha posat el linxament en safata per a aquests dos, tot i que Ibai ha capejat els pals sense gaires problemes. Fins i tot ha deixat clar que mai s’hauria prestat a un tripijoc com el de ‘Geri’ i ‘Rubi’. El que ja no gestiona amb tanta alegria és que li diguin gras per fer-li mal. Sí, perquè hi ha persones repugnants que es dediquen a increpar a les xarxes personatges famosos que van sobrats de quilos. Crida l’atenció que el diccionari no inclogui encara la paraula ‘grassofòbia’ ni estigui validat el terme científic, però és una realitat: hi ha ‘haters’ de grassos. I grasses.
Entretots
L’altra tarda es van ajuntar a la ràdioTania Llasera, Mara Jiménez i Gabriel Rufián. A la Tania la van crucificar fa anys quan va deixar de ser «massissa normativa», segons la seva pròpia expressió, i va mostrar en televisió una silueta més voluminosa; des d’aleshores va a teràpia, tot i que creu que qui està malalta és la societat. A Mara, que promociona ara l’obra de teatre ‘Gordas’ a Madrid, li van dir quan era petita que si no s’aprimava no l’estimaria ningú i es va passar més d’una dècada lluitant contra ella mateixa. Avui cavalca els seus traumes a cavall d’activisme tenyit d’humor i també recorre a teràpia. I a Gabriel Rufián, que quan va desembarcar a Madrid va agafar uns quilos per l’ansietat i els mals horaris de la política, li continuen enviant missatges diaris de «¡golafre!», tot i que no li agrada el dolç i té una bona figura. «És molt fotut», van admetre els tres, «afecta la salut mental perquè et jutgen i no te’n pots defensar».
Tinc un consell per a ells –i per a moltes víctimes dels odiadors– en forma de versos, d’un poema de Benjamín Prado que es titula, precisament, ‘Haters’:
“No hay que perder jamás el tiempo en contestarles,
porque luchar con ellos te vuelve uno de ellos
y alguien peor que tú.
Todo el que se mira en un espejo roto
Notícies relacionadesve en su cara la misma cicatriz”
Ibai, que utilitza un llenguatge menys líric, afegiria que són els gilipolles oficials. I la veritat és que ho són: en poesia i en prosa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
