Objectius europeus a Ucraïna

Les guerres es decideixen sobre el terreny i el tipus i volum d’armament enviat per Europa per ajudar Kíiv és insuficient per aturar les tropes russes. Les sancions econòmiques, encara que siguin dures, tarden mesos a deixar-se sentir al camp de batalla i el seu cost pot arribar a fragilitzar els mateixos països sancionadors. El diplomàtic nord-americà Richard N. Haas ja va assenyalar al 1998 en un informe per a la Brookings Institution que s’infravalora l’impacte econòmic negatiu de les sancions als països sancionadors i les conseqüències indesitjables a escala global.

El president del Consell Europeu, Charles Michel, va prometre el 20 d’abril a Kíiv que la UE farà «tot el possible» perquè Ucraïna guanyi. Però ni la UE, ni l’ OTAN han definit què és una victòria ucraïnesa. ¿L’objectiu de la UE i l’OTAN és que les forces ucraïneses desallotgin les tropes russes de tot el país? ¿De tot el territori ucraïnès excepte Crimea i les zones del Donbass controlades prèviament pels separatistes? ¿L’objectiu és aconseguir com més aviat millor un acord de pau que posi fi a la mort i destrucció a Ucraïna i que limiti les conquestes territorials russes?

Un Vietnam rus

Washington sembla que aposta per atrapar el Kremlin en una llarga guerra de desgast a Ucraïna, un Vietnam rus, que debiliti econòmicament, militarment i políticament Rússia i que faciliti un eventual canvi en el poder a Moscou. Però una guerra prolongada seria molt perjudicial per a Europa, l’economia global i els països en desenvolupament. L’ impacte econòmic i l’ increment dels preus energètics i dels aliments bàsics a causa de la guerra augmenta el risc de gana i inestabilitat en àmplies zones del món i a la llarga també debilitarà la cohesió europea i occidental contra Rússia. Una guerra prolongada de mesos o anys podria jugar a favor de Moscou, indiquen els historiadors experts en seguretat internacional Liana Fix i Michael Kimmage. Una guerra prolongada donaria temps a Rússia per reforçar l’Exèrcit amb noves tropes de reemplaçament entrenades, mentre que el col·lapse de l’economia ucraïnesa debilitarà Kíiv, afegeixen tots dos.

Si l’objectiu de la UE i l’OTAN és que les forces ucraïneses puguin frenar l’avanç rus per evitar més pèrdues territorials i fins i tot forçar les tropes russes a replegar-se, és indispensable l’enviament ràpid i massiu d’armament a Kíiv amb més capacitat ofensiva que fins ara, que inclogui artilleria, tancs, drons d’atac, avions de combat i sistemes de defensa antimíssils, entre altres. Europa va molt per darrere dels EUA en el recolzament militar a Kíiv. Si l’objectiu és posar fi a la guerra com més aviat millor, s’ha d’emprendre una ofensiva diplomàtica per aconseguir un acord de pau acceptable.

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna, avui: última hora en directe

Trobada una gran fossa comuna a la ciutat de Mariúpol, a Ucraïna

Si la UE decideix ampliar les sancions amb el veto al petroli i gas russos, abans ha de comptar amb un pla econòmic de xoc per esmorteir la consegüent recessió. La pujada dels tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE) per l’increment addicional dels preus energètics i la inflació causats per aquest veto debilitarà l’economia, augmentarà el cost del deute públic i restringirà la capacitat de despesa dels estats.

Davant l’enfonsament del 45% de l’economia ucraïnesa aquest any, els membres de la UE i l’OTAN han de mobilitzar a través del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial una ajuda financera suficient per mantenir la població i el funcionament del país, així com per esmorteir l’impacte global de la guerra als països en desenvolupament. L’FMI calcula que Ucraïna necessita una ajuda mensual immediata mínima de 5.000 milions de dòlars (4.600 milions d’euros).