UN CAMP NOU ALEMANY
Xavi ja té la seva golejada europea
D’acord, és veritat, sí, tot en contra, però tot massa previsible. És veritat que quan un projecte comença tot i que, en un moment donat, faci la sensació que ja ha quallat, la veritat és que tothom tenia la impressió que al ‘nou Barça’, com ha quedat confirmat aquesta nit, encara li queda molt, molt, no només pel que fa a futbolistes sinó també en preparació i sistema de joc, ja no dic mentalitat, per tornar a ser un dels grans d’Europa.
La veritat és que Xavi Hernández (i això fa mal), que també està aprenent a ser l’entrenador del Barça, ja té la seva golejada europea, una cosa que han patit, en l’última dècada, més d’un tècnic i, per tant, aquesta derrota li ha de servir (i molt) per reflexionar, sobretot si tenim en compte, no només que ja va avisar després de l’empat de Frankfurt que havien fet un mal partit «amb un gran resultat», sinó que, els últims dies, ha sumat dos partits pobres, molt pobres, com la victòria in extremis al camp del Llevant i la golejada encaixada aquesta nit en un desconegut Camp Nou.
Un estadi alemany
El cert és que el que ha passat aquesta nit a l’estadi (i a la ciutat, la veritat) hauria de fer reflexionar a tothom i no només, no, a la gent blaugrana, és a dir, al soci, sinó al mateix club, perquè entregar com es va entregar tot l’estadi (i si els alemanys haguessin necessitat més entrades, les haurien aconseguit) a l’afició visitant, incomodar els culers habituals, provocar que la grada d’animació s’absentés durant 10 minuts de les seves localitats per protestar per les entrades venudes, massivament, als alemanys i que, a falta de 25 minuts, molts culers deixessin l’estadi, és realment lamentable en un club que intenta ser (i ho verbalitza) un model en tot.
Pot ser que tot comenci per haver permès que 30.000 abonats deixessin de pagar el seu abonament però en excedència, és a dir, que el recuperaran la temporada que ve, en lloc, potser, d’haver inventat una forma de pagament a terminis o una cosa així. El més normal hauria sigut que s’haguessin donat de baixa i el seu abonament hauria pogut ser adquirit pels socis que hi ha, diuen, en aquesta interminable llista d’espera que té el club.
Enveja europea
I és clar, si el club es troba milers d’entrades a les mans, les ven i l’estadi es converteix, gairebé, en camp rival, i encara més si l’afició alemanya estava tan animada (en tots els sentits). Perquè, a més, hauríem de tenir en compte que es tractava de l’Europa League, no de la Champions, i, des del principi de la competició, sempre s’ha dit que aquest és un torneig menor que no interessa els culers.
Notícies relacionadesPerò, és clar, una cosa és que no t’interessi (gaire) aquesta competició, que, en cas de guanyar-la, et col·locava al bombo gran de la Champions, i una altra que cometis tants i tan grossos errors als despatxos, al vestidor (no sé si Xavi i els seus companys de l’‘staff’ van preparar molt bé el partit aquest cop) i, sobretot, damunt la gespa, on l’equip, incomprensiblement, va abaixar els braços i va marxar del partit ben aviat. Massa, malgrat l’escomesa final.
La gran veritat (i fa mal) és que després dels espectacles oferts pel Reial Madrid, el Chelsea, l’Atlètic i el City a la Champions, la golejada encaixada pel Barça de Xavi a l’Europa League és dolorosíssima i ha de fer pensar molt, més del compte, Joan Laporta i el seu equip (o família).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
