Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Revés naval rus al mar Negre
Resum multimèdia: les claus i els protagonistes de la guerra d’Ucraïna
Havent arribat ja als primers 50 dies des del començament de la invasió d’Ucraïna i mentre Rússia completa els preparatius per a una nova ofensiva sobre el Donbass, la pèrdua del creuer ‘Moskva’ és un seriós revés per a Moscou. A hores d’ara gairebé resulta anecdòtic si el que ha passat és el resultat d’un incendi al principal barco de la flota russa del mar Negre, com afirma el Kremlin, o de l’impacte de dos míssils antivaixell llançats des de la costa ucraïnesa, com anuncia Kíiv.
En el primer supòsit seria un altre senyal més de l’ineficient rendiment de la maquinària militar russa, precisament en l’únic àmbit en què el domini rus era incontestable, tant al mar d’Azov com al Negre. Ucraïna no disposa de res que es pugui qualificar com a flota de guerra i, per tant, s’entenia que Rússia es podia moure amb tota llibertat per aquestes aigües, tant per bloquejar la sortida comercial dels cereals i el carbó ucraïnesos cap a altres països, com per recolzar les operacions terrestres que les seves tropes porten a terme al front sud-est, amb Mariúpol com a referència més rellevant. Amb aquesta idea, el ‘Moskva’ –amb 12.500 Tm de desplaçament, 16 míssils supersònics antivaixell Vulkan i bateries antiaèries S-300– representava una formidable amenaça per a les ciutats de costa ucraïneses i qualsevol vehicle aeri que volgués solcar la zona.
Notícies relacionades
Però tampoc resultaria inversemblant que hagin sigut les forces ucraïneses les que hagin aconseguit enfonsar el creuer. Segons Kíiv, aprofitant el desencadenament d’una tempesta, l’atac va combinar una maniobra de distracció amb dos drons TB2 Bayraktar, de fabricació turca, amb el llançament des de la costa de dos míssils creuer antivaixell Neptú RK-RK-360MT, de fabricació ucraïnesa. Malgrat la seva inferioritat en aquest terreny, ja el març passat aquestes mateixes forces van aconseguir enfonsar el barco multiusos Orsk Project 1171 al port de Berdiansk, precisament amb un míssil rus de curt abast OTR-21 Totxka. Si finalment es confirma l’autoria ucraïnesa es tractaria d’un cop dur que no només reforça la moral d’unes tropes que ben aviat s’enfrontaran a una batalla decisiva pel control del Donbass, sinó que els permet continuar competint per l’ús de l’espai aeri, vital per dificultar el desenvolupament de les operacions terrestres que les tropes russes desencadenaran en el seu desesperat intent d’aconseguir un objectiu que, com mostra Mariúpol, se’ls continua resistint.
En tot cas –incloent altres recents apunts positius per a Kíiv, com la captura de l’oligarca prorús Víktor Medvedtxuk (que ara pot intercanviar per un nombre indeterminat de presoners de Moscou)–, l’anunci nord-americà d’un nou enviament de material militar ue inclou helicòpters russos Mi-17, o l’operació especial portada a terme per membres de la 36a Brigada de ‘Marines’ i el controvertit regiment Azov a l’assetjada ciutat de Mariúpol–, Ucraïna continua estant en inferioritat. Una inferioritat que només es pot modificar si finalment els països occidentals que s’alineen amb Kíiv acaben per entendre que el que es decideix aquests dies és molt més que l’existència d’Ucraïna com a Estat sobirà i que afecta molt directament la seguretat de tots els països europeus. La plantada al president alemany per part de Kíiv és un clar senyal que no tothom ho entén així encara.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
