La campanya militar (16) / Article de Jesús Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El pitjor encara ha d’arribar a Ucraïna
L’ofensiva de Rússia és imminent, però no està en condicions d’aconseguir una victòria inapel·lable, per la qual cosa tot apunta a una prolongada guerra de desgast
El saldo del que ha passat a Ucraïna des que el 24 de febrer Vladímir Putin va llançar la invasió ja és prou tràgic, tant si es mesura en vides humanes perdudes com en el nombre de refugiats i de desplaçats o en la generalitzada destrucció d’infraestructures de tota mena. Però desgraciadament tot indica que, a les portes d’una imminent ofensiva russa sobre el Donbass, el que s’acosta, com ja va assenyalar Emmanuel Macron fa tan sols un parell de setmanes, és encara pitjor. Una idea que neix del convenciment quePutin no acceptarà sortir d’Ucraïna amb les mans buides i que, en conseqüència, farà tot el que sigui necessari per sotmetre la resistència ucraïnesa.
Redesplegament rus
Rússia ha recuperat cert marge de maniobra una vegada que ha decidit abandonar alguns dels fronts de batalla que havia creat en la primera fase d’una invasió que encara no ha aconseguit cap dels objectius. Actualment està desenvolupant un redesplegament i una realimentació de les forces, mentre crida al servei militar reservistes i instrueix els nous reclutes, amb la intenció de comptar amb prou mitjans per dominar definitivament tot el Donbass. Creu que, d’aquesta manera, amb l’afegit del mar d’Azov, podrà garantir la consolidació del seu control de Crimea i quedar-se amb la part més activa del país.
L’acumulació de forces que està fent dona a entendre que planifica una ràpida operació ofensiva directa,centrada en Donetsk i Lugansk, en què farà servir el gruix de les forces que aconsegueixi desplegar. Previsiblement a això s’unirà una maniobra en tenalla que conflueix a Dnipró, amb forces que avancin des del nord i altres des del sud per intentar tancar en una bossa les tropes ucraïneses que, majoritàriament, estan precisament concentrades en aquesta zona. Per a això els atacants procuraran també destruir les vies de comunicació circumdants(carreteres, ferrocarrils i aeroports) per fer encara més difícil l’esforç ucraïnès i procurar així la seva derrota.
Notícies relacionades
Per la seva part, les limitades forces ucraïneses no podran abocar tota la capacitat defensiva a la zona, ja que no poden treure la guarnició d’altres fronts, com la defensa de la capital o Odessa. Així, en inferioritat numèrica d’efectius i de mitjans, hauran de multiplicar-se per tancar les vies russes d’aproximació; sense possibilitat d’evitar els atacs indiscriminats contra la població civil.I encara que fins i tot puguin portar a terme alguns contraatacs, està fora del seu abast passar a l’ofensiva i expulsar els invasors del territori. Almenys amb les forces i les armes de què disposa actualment.
En tot cas, com s’ha demostrat fins ara, els resultats d’una guerra no venen determinats exclusivament pel simple càlcul aritmètic de mitjans desplegats al camp de batalla. La moral i la voluntat de combat són factors decisius, sobretot quan el que està en joc és ni més ni menys que l’existència mateixa d’un Estat, com li passa a Ucraïna. Però és que, a més, tornant sobre el nombre d’efectius desplegats, Rússia no sembla que compti amb més d’uns 100.000 soldats, mentre que Ucraïna té, en aquest front de batalla, uns 70.000. Unes xifres que, si es té en compte que l’experiència ensenya que l’atacant ha de tenir com a mínim el triple de forces en presència que el que es defensa, determinen que Rússia no està en condicions d’aconseguir una victòria inapel·lable. O, el que és el mateix, tot apunta a una prolongada guerra de desgast.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
