El bilingüisme i la fal·làcia de Feijóo

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

06 de d’abril del 2022. 15:41

0 Comentaris

En una de les seves primeres intervencions, Alberto Núñez Feijóo ha parlat de llengua. És a dir, ha marcat territori en un dels temes que generen més confrontació. I ha optat justament per la confrontació. Ha introduït en el debat un terme nou que és una declaració d’intencions perquè conté l’exposició de contraris. El bilingüisme que defensa Feijóo és el que ell mateix anomena “cordial” i que, doncs, implica l’existència d’un altre tipus de bilingüisme: l’ofensiu, el que imposa i obliga. La falsedat del seu argument ('ad misericordiam', en podríem dir, perquè apel•la a les emocions, a la suposada evidència d’una superioritat moral) ve refermada per l’exemple que proposa. És cordial perquè “cal conèixer les llengües amb la mateixa intensitat” i perquè “ens les ensenyen amb les mateixes hores”. Resulta, però, que la imposició que ell veu a Catalunya (“els polítics obliguen a parlar una llengua”) és la que l’article 3 de la Constitució estableix com a norma per a tot l’estat. Això sí que és imposar. El contrari de cordial no és violent, sinó efectiu. Només cal observar on és avui el gallec, exsangüe, en el paradís de les bones intencions cordials, després d’anys de cordialitat regional.