Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ucraïna: esquinços a la pell
Cal veure aquestes fotografies de la barbàrie a Butxa. Mirar-les per sentir l’horror d’aquesta invasió. Per compartir, tot i que sigui en una ínfima part, el dolor de les víctimes
El replegament de les tropes russes despulla l’atrocitat de la guerra. Davant els nostres ulls, les imatges de la barbàrie a Butxa. Cadàvers i més cadàvers. Els afortunats, només assassinats. Sense tortures prèvies. I fa mal fins i tot escriure-ho. «El que no deixa de cridar l’atenció», comenta Ricardo Mir de Francia, enviat especial a Ucraïna d’EL PERIÓDICO, «és que el Kremlin no hagi mirat d’ocultar els aclaparadors indicis de crims de guerra». Potser un missatge macabre als ucraïnesos o les restes d’una retirada a la desbandada, apunta el periodista.
Cal veure aquestes fotografies, dicta el cor. Mirar-les per sentir l’horror d’aquesta invasió. Per compartir, tot i que sigui en una ínfima part, el dolor de les víctimes. I aquí, en aquest just instant, passa alguna cosa. ¡Espera!, crida la raó. No ho facis. No donis aquestes imatges a l’àlbum de la impotència. Com si la lona que cobreix un cadàver es convertís en una frontera impenetrable. La batalla contra la indiferència la lliurem cada dia. L’hem perdut en moltes guerres. Quan es desbarata l’equilibri entre la imatge que ens interpel·la i la saturació que ens allunya. No empunyem armes, però podem mirar de resistir. Que la mirada continuï esquinçant-nos la pell.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
