¿La reina Carlota era negra?

La màgia de les adaptacions audiovisuals, sobretot si tenen un pressupost estratosfèric, és que amb la seva ambientació traslladen l’espectador a un món que pot semblar versemblant, i fins i tot pot arribar a oblidar que es tracta d’una obra de ficció en què es poden permetre totes les llicències que vulguin. És fàcil imaginar, per exemple, que en la societat britànica de fa dos segles no hi havia la diversitat ètnica de l’elenc de la sèrie. Ara bé, existeix un personatge que necessita una mica més d’atenció, perquè ha generat debat: la reina Carlota.

A ‘Los Bridgerton’ està interpretada per l’actriu i cantant Golda Rosheuvel, nascuda a Guaiana. La monarca de la ficció s’inspira en la figura de Sofia Carlota de Mecklenburg, nascuda el 1744 a l’actual Alemanya i casada amb el rei Jordi III quan només tenia 17 anys. Ja abans de la sèrie, alguns historiadors havien defensat que era negra, basant-se en estudis genealògics. No cal dir que el fet que s’hagi escollit una actriu d’arrels caribenyes ha donat ales a una teoria que, almenys, és discutible.

Els seus partidaris afirmen que Carlota descendia de l’anomenada branca negra de la casa de Portugal. L’origen de l’estirp seria Madragana Ben Aloandro, nascuda el 1230 i amant del rei lusità Alfons III. Tot i que d’aquesta dona no es tenen gaires dades, el que es pot afirmar gairebé amb tota certesa és que no era d’origen subsaharià. Potser tenia ascendència berber, una cosa factible perquè es té constància que vivia a l’Algarve, que era la zona musulmana del sud de la península Ibèrica conquerida pels portuguesos. Sembla que la parella va tenir descendència i, malgrat ser fills fruit d’una relació extramatrimonial, van rebre títols nobiliaris (una cosa habitual en aquella època, per cert).

Seguint la descendència de la parella, després de set generacions, al segle XVI, els investigadors van localitzar una noia d’aquella estirp, anomenada Margarita de Castro Sousa, casada amb Joan II, lord de Montagu. Segons les cròniques de l’època, era descrita com «una dona mora», una cosa a la qual també apunten alguns retrats que ens han arribat. Llavors encara faltaven dos-cents anys perquè naixés la futura consort de Jordi III. Carlota era membre de la quinzena generació descendent de Madragana. Per tant, costa creure que fos de pell negra. Ara bé, el pintor Allan Ramsay, el 1762, la va retratar amb uns trets físics que poden recordar –si un hi posa voluntat– les presumptes arrels africanes.

Com hem apuntat una mica més amunt, els historiadors ho posen en entredit i una de les raons per argumentar el seu escepticisme és que en les caricatures de l’època es remarquen els trets racials de la reina. En cap d’aquests dibuixos, que es feien per ridiculitzar la monarca, es posava l’accent en una fisonomia específica. Si al segle XXI, la duquessa de Sussex, Meghan Markle, ha denunciat que a la casa reial britànica hi va haver prejudicis racials quan estava esperant el seu primogènit fruit del seu matrimoni amb el príncep Enric, perquè alguns dels integrants de la família tenien por que la criatura no fos blanca, ¿què no va passar durant els segles XVIII i XIX quan Carlota es va asseure al tron?

Notícies relacionades

Diferents maneres de llegir un llibre

Habitatge, el vapor de l’olla de pressió

La part divertida del cas és que la reina Isabel II és descendent directa, perquè Carlota és la seva rebesàvia. Per tant, en cas de ser certa la teoria de l’origen africà de Madragana Ben Aloandro, ja hi hauria hagut opcions que els seus quatre fills, començant pel primogènit príncep Carles, fossin negres. Això sí que hauria donat per a una bona ficció televisiva.

‘Spin-off’

El personatge de la reina Carlota és tan potent que s’ha fet una sèrie ‘spin-off’ sobre els seus orígens. Veurem si inclouen coses de la Carlota original, com la seva passió pels animals (més enllà dels gossos que surten en la sèrie), la botànica i la música, i el fet que va promoure la construcció d’orfenats i hospitals per als més desfavorits.