Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Junts: la fi dels gegants
Sense Puigdemont ni Torra ni Borràs a la primera línia, Junts quedaria lliure d’uns líders que han resultat carismàtics per als seus, però que han escrit algunes de les pàgines més delirants dels últims temps
Laura Borràs fa molt que va decidir prémer l’accelerador i no mirar enrere. O, com a mínim, dissimular les seves ullades al retrovisor. La justícia l’ha deixat a un pas del banc dels acusats per quatre presumptes delictes de corrupció. Ella ha vestit el seu cas de persecució política. Com no podia ser d’altra manera. Si hi ha condemna, les repercussions polítiques permetran prendre el pols a Junts i a l’independentisme en general.
En l’allau del procés hi van confluir tota mena de materials: reals i fal·làcies. Es va gastar victimisme a tort i a dret i es va aprofundir en l’‘enemic exterior’. De primer de populisme nacionalista. En els moments àlgids, colava qualsevol cosa. Fins i tot el muntatge més graciós. Aquell temps ja ha passat. Encara vindran dies moguts, però una possible condemna potser marca el final dels gegants. Benvinguts els molins. Costa imaginar Jaume Giró (possible candidat de Junts a la Generalitat) recolzant Borràs en la seva aventura negacionista. Sense Puigdemont ni Torra ni Borràs a la primera línia, Junts quedaria lliure d’uns líders que, innegablement, han resultat carismàtics per als seus, però que han escrit algunes de les pàgines més delirants dels últims temps. En el pròxim revolt, potser arrela el pragmatisme.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
