Article de Pilar Garcés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Feijóo, del feminisme a l’autisme
El nou líder del PP ha tingut un parell d’ensopegades lèxiques, i ha hagut de rectificar després de comprar a la ultradreta el peix podrit de la «violència intrafamiliar» per evitar dir «masclista»
Diu la saviesa popular que qui molt parla, molt erra. Obligat a anar-se’n de bolos per tota la pell de toro en una gira d’emergència, Alberto Núñez Feijóo s’ha ficat en un parell de bassals que fan que ens preguntem si de veritat serà el paio solvent necessari per oblidar l’insubstancial i penell Pablo Casado. Ja no resulta tan simple com fer el gallec que no se sap si puja o baixa l’escala, som a la lliga nacional. Discursos d’un costat a l’altre, contundència obligada, ‘jet lag’, pronunciaments amb falta de reflexos, els nervis a l’avantsala de la resta de la teva vida... O potser són bruts els filtres de l’aire condicionat del carrer Génova (el PP encara no s’ha mudat) i tot pròcer que respira pels seus despatxos es converteix sense remei en un èmul de la ultradreta rampant. L’obligació de causar admiració a no se sap qui, ja que no hi ha hagut congrés més a la búlgara que aquest que consagra el president de la Xunta, ha portat Feijóo a un parell d’estirabots decebedors. Sort que entre la guerra, la pandèmia, la ira nacional i que estem a final de mes, estem ocupats en altres coses que no són l’ús de la paraula de qui ha vingut per frenar amb la seva aura de moderació l’avenç del neofeixisme patri. Però desqualificar el Govern de Pedro Sánchez, aplicant-li l’apel·latiu «autista» en pla despectiu, junt amb d’altres com ara «dèspota» i «irresponsable» fa que xiulin les orelles. El llenguatge políticament incorrecte ha tornat a cavall dels muls de Vox. Deu ser que es porta ser persones sense filtres, o com les anomenàvem antigament, desagradables. Però no. Els temps han canviat. Ja no es desprestigia ni s’insulta el proïsme al·ludint a un trastorn o a una discapacitat no escollits. Som en un present molt més evolucionat que tot això. Inclusiu.
Entretots
També la va pifiar Feijóo al pronunciar-se sobre el concepte porqueria imposat pels seus socis ultres per pactar el Govern de Castella Lleó i desmerèixer la lluita feminista. El negacionisme de la violència de gènere no s’entreté en neologismes, de manera que ha ressuscitat la famosa «violència intrafamiliar» que ni explica el problema ni el descriu, però sí que serveix d’eufemisme per no dir «masclista». Així ho han defensat de manera lamentable a la Junta d’Andalusia, també comandada pel PP. Els apòstols del masclisme estan vigilant per la cua de l’ull el successor de Casado. Però l’equidistància no és possible en matèria de feminicidis. Feijóo es va fer un embolic amb la violència intrafamiliar, calaix de sastre on va ficar la violència vicària (exercida pel pare contra els fills per danyar la mare) i després va recular a Twitter, per reafirmar el seu compromís en la lluita contra la criminalitat masclista. Quina necessitat de comprar peix podrit a la caverna, tenint com té la crua realitat tan a prop. A quatre passes de casa seva. Fa just una setmana, un home de Pontevedra va encastar el seu cotxe contra el que conduïa una dona de 29 anys a qui assetjava, i la va matar. Feia molt temps que li enviava missatges, que li trucava i li insistia a tenir una relació que ella no desitjava i a la qual mai va donar peu. Li va punxar les rodes del cotxe i la vigilava, fins que un se la va carregar en un stop. Se la va carregar. Posar paraules tèbies a un assassinat així per tacticisme polític és faltar el respecte a la víctima i a la veritat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
