Pros i contres / Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Guerra d’Ucraïna: no esteu morts, nens

Oblideu-vos del dia que el cel de Mariúpol es va trencar. D’aquesta pluja de pedres i pols i crits i plors. I també d’aquest silenci. Sobretot, del silenci. Aquest silenci ennuegat

1
Es llegeix en minuts
Guerra d’Ucraïna: no esteu morts, nens

REUTERS / MAXAR TECHNOLOGIES

No esteu morts, nens. És només una funció. Sou en un teatre, ¿no veieu les butaques, les llotges, el teló i l’escenari? Aquí només passen coses boniques. I el mal només esgarrapa una miqueta l’ànima. El punt just per anar perdent la innocència. Un mal de mentida. D’amor, gelosia i venjança. De sainets i farses. De maquillatge i efectes especials. A més, ¿no recordeu? A fora vau veure la paraula ‘NENS’ escrita a terra, a cada costat de l’edifici. Tan, tan gran que es podia distingir des del cel. Fins i tot Superman ho veuria. ¿Per què no ve d’una vegada?  

No esteu morts, nens. Tampoc les vostres mares. Oblideu-vos de l’última vegada que vau veure el seu rostre. Aquesta mirada no compta. Tampoc aquesta abraçada tan, tan forta que feia mal, que semblava voler tornar-vos a l’úter. Pensar en abans. En aquells dies de col·le, berenar, pati i boles de neu. En els deures que avorrien, la carn que es feia bola i els diumenges mandrosos. Sí, oblideu-vos del dia que el cel de Mariúpol es va trencar. D’aquesta pluja de pedres i pols i crits i plors. I també d’aquest silenci. Sobretot, del silenci. Aquest silenci ennuegat. Que les orelles s’escapin. Que els ulls fugin. Que no vegin el teló vermell xop de la vostra sang. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web