Pros i contres / Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Parir una altra Europa
Acostumats a ser espectadors, a protegir la nostra mirada amb miralls que només mostren el nostre precari benestar, ara la pantalla s’esquerda i se’ns hi cola el terror
La seva vida es va convertir en un compte enrere. Faltaven cinc, quatre, tres mesos... Es va fer una experta en bressols, cotxets, aparells d’escolta. Potser ja ho tenia tot preparat. Potser era de les que preferien arribar al part amb el mínim, per si de cas. La bossa a punt per si havia de sortir corrents a l’hospital, això sí. Abans que tot esclatés, li feia la por el part. Només el part.
La dona ferida que va ser rescatada després del bombardeig de la maternitat de Mariúpol ha mort. Ella i el nadó. I el seu ventre mort ha parit una altra Europa. Més fràgil, més incerta. Acostumats a ser espectadors, a protegir la nostra mirada amb miralls que només mostren el nostre precari benestar, ara la pantalla s’esquerda i se’ns cola el terror. Aquesta UE que ha finançat estats com Líbia per frenar migrants que són torturats, detinguts i empesos al mar. Aquesta UE que acull empreses que s’enriqueixen amb l’explotació de persones, també mà d’obra infantil. Ara, aquesta Europa mira el cel i veu la resplendor de les bombes rere la frontera de Polònia. Ja tremola el terra. La dona convertida en una icona no ha pogut sobreviure. Amb ella, també mor part del miratge. El dolor aliè ara ens resulta més pròxim.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
