Atac a Iàvoriv, missatge a l’OTAN

Amb aquesta operació de bombardeig Moscou, mentre anunciava que en el matí del dia 13 passat ha eliminat «180 mercenaris estrangers i un gran enviament d’armes de l’exterior», ha apuntat simultàniament en dues direccions. D’una banda, pertorbar el subministrament occidental d’armes a Kíiv, just després que Washington anunciés la seva decisió d’aportar 200 milions de dòlars més en ajuda militar i la Unió Europea fes el mateix, comprometent-se a dedicar 500 milions d’euros més del Fons Europeu per a la Pau. Alhora, l’atac busca posar fi a les tasques d’instrucció i assessorament militar que tant les tropes ucraïneses com els voluntaris de diferents nacionalitats que s’estan sumant a l’anomenada Legió Internacional estan rebent per part d’instructors estrangers, principalment nord-americans.

Rússia sap que, per si sola, Ucraïna no té capacitat per donar la volta a una situació que, malgrat tantes carències i deficiències com està demostrant la maquinària militar russa, acosta Rússia als seus objectius sobre el terreny. Pertorbar o (idealment) eliminar els subministraments de material letal li serviria per rebaixar la moral que les topes ucraïneses estan demostrant i accelerar els seus avanços fins a trencar la resistència de la població local.

Notícies relacionades

¿Quants morts hi ha en la guerra d’Ucraïna?

¿Hi ha risc d’una tercera guerra mundial pel conflicte entre Rússia i Ucraïna?

Però, d’altra banda, també ha volgut enviar un clar missatge a l’OTAN. Les instal·lacions atacades a penes són a 25 km de la frontera amb Polònia i a una distància similar de Lviv, cridada a ser la capital nacional en el cas que Volodímir Zelenski i els seus hagin d’evacuar Kíiv i on ja alguns països han ressituat les seves ambaixades. Un atac d’aquest tipus, per molt que hagi sigut realitzat amb munició d’alta precisió, incrementa perillosament la possibilitat que algun projectil impacti en terra polonès, o, el que és el mateix, en territori de l’OTAN. I, com acaba d’expressar amb rotunditat el mateix Joe Biden, això significaria l’inici de la tercera guerra mundial. Una guerra de la qual ningú sortiria victoriós i que, per tant, ens abocaria a un irreparable suïcidi col·lectiu.

Ningú, en el seu seny, pot apostar per la destrucció mútua assegurada. Però Rússia ja ha demostrat que està disposada a aconseguir els seus objectius a Ucraïna tant sí com no. Queda el dubte de si els països occidentals, que tan units es mostren de moment per oposar-se als designis de Putin, estan també disposats a fer el mateix quan, al cap i a la fi, Ucraïna no és un interès vital per a cap d’ells, sinó que durant aquests últims anys tan sols ha sigut un instrument amb què importunar Putin. Ben aviat, els que recolzen Kíiv, han de decidir si traspassen les seves autolimitacions –no subministrament de sistemes d’armes convencionals complexes (blindats, avions, bateries de defensa antiaèria...) i no establiment de zona d’exclusió aèria–, fet que elevaria la tensió a nivells inaudits, o accepten passivament que algun avió o míssil rus traspassi la línia.