Ciència europea feta a Rússia

A partir de mitjans del segle XIX a Rússia s’hi produeix un dels períodes més rics de la seva cultura i això és cert també per la ciència. En aquell període hi trobem noms com el del químic Dmitri Mendeleev que va establir la taula periòdica dels elements o el del físic Konstatin Tsiolkovsky que està considerat el pare de l’astronàutica. En les ciències de la vida en aquest període hi trobem el nom de Ilià Métxnikof, Premi Nobel de Medicina de 1908. Va néixer a prop de la ciutat ucraïnesa de Kharkiv, per desgràcia ben coneguda aquests dies, i va ser professor a la universitat d’Odessa des d’on va marxar a l’Institut Pasteur de Paris. Allà hi va fer treballs importants per entendre els mecanismes de la immunització contra bacteris. Un dels seus deixebles va ser Nikolái Gamaleia el nom del qual porta l’Institut de Moscou que ha fet les vacunes Sputnik contra el virus de la covid-19. També en 1820, es va fundar l’Institut Botànic d’Odessa, una gran institució de conservació de plantes que ara depèn de la Universitat d’Odessa, la més antiga d’Ucraïna, fundada en 1850 i que porta el nom de Métxnikof. Però la Biologia moderna va tenir dificultats en establir-se en la Rússia Soviètica. Stalin va considerar que la Genètica era una ciència burgesa i va recolzar teories que no acceptaven les noves idees al voltant dels gens. Nikolái Vavílov, un dels fundadors de l’aplicació de la Genètica a l’agricultura, va morir d’inanició quan el deportaven a Sibèria. A Sant Petersburg un Institut dedicat a conservar varietats vegetals porta el seu nom.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però és en Física i sobre tot en Matemàtiques que la tradició russa és més forta. Rússia és el tercer país del mon en guardonats amb la Medalla Fields, l’equivalent en Matemàtiques dels Premis Nobel, després dels Estats Units i França. Entre els Premis Nobel de Física trobem l’any 1962 a Lev Landau, un dels autors del llibre de text de Física Teòrica més utilitzats i el van seguir uns quants més entre 1958 i 2010. Els darrers guardonats han fet bona part de la seva feina fora de Rússia. Això pot ser un símptoma dels grans canvis que han succeït en aquell país. En temps de la Unió Soviètica existia la Acadèmia de Ciències, enorme institució amb més de 200000 empleats. Gestionava ciutats senceres com Akademgorodok, un barri de Novosibirsk o Puschino, al sud de Moscou, on els científics vivien en condiciones reservades a la 'nomenklatura' soviètica. Potser les necessitats de personal especialitzat per la construcció de les armes nuclears eren la raó d’aquest privilegi. Algun físic, però, va aixecar la veu contra el règim com va ser el cas d’Andrei Sakharov, premi Nobel de la Pau en 1975. La desaparició de la Unió Soviètica va portar a la dissolució de l’Acadèmia de Ciències com a institució que gestionava centres de recerca i un gran nombre de científics i universitaris es van trobar en condicions difícils i molts van emigrar.

Els darrers anys Rússia i els altres països que havien format part de la Unió Soviètica han reestructurat la seva ciència i les seves Universitats. Alguns, com els països bàltics, han dinamitzat la seva ciència aprofitant l’entorn europeu. Ucraïna estava també refent la seva estructura científica i mirava cap a Europa. Rússia no ha assolit la brillantor que tenia en el passat potser amb l’excepció de les matemàtiques en que la seva gran tradició ajuda a desenvolupar les noves tecnologies digitals. Darrerament el Govern de Rússia ha anat derivant cap a un règim dictatorial que recorda massa algunes de les pitjors etapes de la seva història. I ha acabat culminant en una agressió de caire imperial que crèiem oblidat a Europa. En l’actual conflicte ens queda la recança de si, a tot nivell, hem fet prou per reconèixer el valor d’aquest gran país que tenim a l’Est d’Europa i que forma part integral de la nostra història.