Minisèrie de Netflix Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sempre el periodisme
Allò que fa atractiu ‘Inventing Anna’ és que reprodueix un cas real. Quan acabes de veure-la, vas a Internet i trobes fotos de l’Anna Sorokin de veritat
Aquests dies he vist una minisèrie de Netflix anomenada ‘Inventing Anna’. Explica la història d’Anna Sorokin, una noia russa que un dia arriba a Nova York, es canvia el nom per Anna Delvey, s’inventa un pare milionari i, des del no-res, comença a moure fils per convertir-se en una sensació entre les celebritats de Manhattan. La seva aspiració és crear una fundació de luxe, que alhora sigui un hotel exclusiu i galeria d’art, i és a punt d’aconseguir-ho. Només quan li descobreixen la trama de fraus i mentides acaba a la presó. De fons, entenem que en una societat d’homes rics i ben connectats com la de Manhattan, si saps moure les influències —i fer-les públiques a Instagram-, pots aconseguir que el simulacre de l’èxit sembli molt real.
Entretots
Els americans estan fascinats per la vida dels multimilionaris que tenen jets privats, perversions cares i, de vegades, també ploren. Ho hem vist en sèries com ‘Succession’ o ‘Billions’, però allò que fa atractiu ‘Inventing Anna’ és que reprodueix un cas real. Quan acabes de veure-la, vas a Internet i trobes fotos de l’Anna Sorokin de veritat. També busques l’altra protagonista: la periodista que va destapar el cas després de mesos d’entrevistar-se amb Sorokin a la presó i fixar la xarxa d’amistats i complicitats interessades que li van permetre l’ascens. El reportatge va sortir el 2018 a la revista ‘New York’ —que en la sèrie es diu ‘Manhattan’- i, per publicar-lo, va haver de lluitar contra uns editors impacients que li exigien continguts que donessin clics a Internet.
En la sèrie, com en la realitat, la periodista treballa en un racó fosc de la redacció a què anomenen ‘Scriberia’, una Sibèria metafòrica on l’han enviat junt amb tres periodistes de la vella escola, que tenen experiència i l’ajuden a investigar. Són reporters de llarg recorregut, que al món actual de Twitter i ‘fake news’ han quedat fora de joc, però resisteixen. M’han fet pensar en alguns enviats especials que aquests dies cobreixen la guerra a Ucraïna i saben explicar-ho amb ofici i paraules, mentre algunes estrelles de la tele i la ràdio viatgen a la guerra per fer-se la foto i repetir obvietats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.