Minisèrie de Netflix Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Sempre el periodisme

Allò que fa atractiu ‘Inventing Anna’ és que reprodueix un cas real. Quan acabes de veure-la, vas a Internet i trobes fotos de l’Anna Sorokin de veritat

1
Es llegeix en minuts
Sempre el periodisme

Aquests dies he vist una minisèrie de Netflix anomenada ‘Inventing Anna’. Explica la història d’Anna Sorokin, una noia russa que un dia arriba a Nova York, es canvia el nom per Anna Delvey, s’inventa un pare milionari i, des del no-res, comença a moure fils per convertir-se en una sensació entre les celebritats de Manhattan. La seva aspiració és crear una fundació de luxe, que alhora sigui un hotel exclusiu i galeria d’art, i és a punt d’aconseguir-ho. Només quan li descobreixen la trama de fraus i mentides acaba a la presó. De fons, entenem que en una societat d’homes rics i ben connectats com la de Manhattan, si saps moure les influències —i fer-les públiques a Instagram-, pots aconseguir que el simulacre de l’èxit sembli molt real.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Els americans estan fascinats per la vida dels multimilionaris que tenen jets privats, perversions cares i, de vegades, també ploren. Ho hem vist en sèries com ‘Succession’ o ‘Billions’, però allò que fa atractiu ‘Inventing Anna’ és que reprodueix un cas real. Quan acabes de veure-la, vas a Internet i trobes fotos de l’Anna Sorokin de veritat. També busques l’altra protagonista: la periodista que va destapar el cas després de mesos d’entrevistar-se amb Sorokin a la presó i fixar la xarxa d’amistats i complicitats interessades que li van permetre l’ascens. El reportatge va sortir el 2018 a la revista ‘New York’ —que en la sèrie es diu ‘Manhattan’- i, per publicar-lo, va haver de lluitar contra uns editors impacients que li exigien continguts que donessin clics a Internet.

En la sèrie, com en la realitat, la periodista treballa en un racó fosc de la redacció a què anomenen ‘Scriberia’, una Sibèria metafòrica on l’han enviat junt amb tres periodistes de la vella escola, que tenen experiència i l’ajuden a investigar. Són reporters de llarg recorregut, que al món actual de Twitter i ‘fake news’ han quedat fora de joc, però resisteixen. M’han fet pensar en alguns enviats especials que aquests dies cobreixen la guerra a Ucraïna i saben explicar-ho amb ofici i paraules, mentre algunes estrelles de la tele i la ràdio viatgen a la guerra per fer-se la foto i repetir obvietats.

Temes:

Sèries