Ingerència russa Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Puigdemont, el pecat i la penitència
El Parlament Europeu debat aprovar un informe en què es denuncien els vincles de Putin amb partits de l’extrema dreta europea, defensors del Brexit i «un grup de separatistes catalans»
El procés va tenir més d’òpera bufa que de novel·la de John Le Carré, però està demostrat que el Govern de Puigdemont va obrir la via de la ingerència russa en el seu intent d’internacionalitzar l’aposta secessionista. Tot i que el 2017 el Govern de Putin va aclarir que es tractava d’«un assumpte intern» en què Rússia no tenia cap interès, els seus mitjans de comunicació van jugar a la desinformació i van donar a entendre que la Unió Europea (UE) estava disposada a reconèixer la independència unilateral de Catalunya, van establir paral·lelismes entre el referèndum de l’1-O i el de Crimea, van criticar la hipocresia dels europeus al condemnar la violència a Ucraïna en mans de l’expresident prorús Ianukóvitx però no el de la policia espanyola, i van augurar la secessió catalana. El periodista d’EL PERIÓDICO Marc Marginedas ha documentat entre altres investigacions els viatges que va fer Víctor Terradellas, home de la confiança de Puigdemont,a Moscou, on va ser presentat com a assessor del president i va mantenir relacions perilloses amb persones pròximes al Kremlin, com Serguei Markov.
Entretots
Fa temps que l’independentisme ha volgut desmarcar-se de tot allò a partir de la fantasmada dels 10.000 soldats russos, com si tot fos una broma, però el Parlament Europeu acaba d'aprovar un informe en què es denuncien els vincles del règim de Putin amb partits de l’extrema dreta europea, els defensors del Brexit i «un grup de separatistes catalans». Al document, ‘Ingerències estrangeres en les democràcies de la UE’, es denuncien els intents del Kremlin d’establir contactes amb partits i moviments europeus a fi de guanyar recolzaments per a les posicions de Rússia, debilitar la democràcia i desestabilitzar la Unió.
Els separatistes pretenen amagar aquells jocs i, igual com altres líders nacionalpopulistes, com l’italià Salvini o la francesa Le Pen, Puigdemont ho nega tot, però el pecat va existir. La penitència ara és aquest informe en què s’afirma que «hi va haver contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
