Putin i els putinians

Allà on rebrota una autòcrata, un nostàlgic de l’home fort i sol que governa al seu aire un país unit al seu voltant, allà hi ha Putin. D’allà la seva proximitat amb Daniel Ortega, Hugo Chávez o Nicolás Maduro, aquesta suposada esquerra continental de països regits per autòcrates; però també d’allà l’enamorament recent de Jair Bolsonaro, que acaba de visitar-lo al Kremlin, en plena crisi d’Ucraïna («Putin creu en Déu, honra els seus militars i valora la família», va declarar el brasiler a l’arribar) o els coquetejos amb el peronista (o nostàlgic de Perón) argentí, Alberto Fernández, un altre viatger recent a Rússia, assedegat de dòlars que Putin no li pot donar. 

El camí pel qual el feixista Bolsonaro s’ha convertit en el nou millor amic de Putin a Llatinoamèrica és bastant obvi. Quan Biden va guanyar les eleccions als Estats Units, Bolsonaro va ser el primer en alinear-se amb Trump, i enlluernat pel seu ídol i model va declarar que la victòria de Biden havia sigut un frau. La proximitat de Trump amb l’home fort de Rússia era més vella, ja que Trump li devia a l’autòcrata rus molts favors durant la seva campanya electoral contra Hillary Clinton. Favor correspost: si algú va tancar sempre els dos ulls davant els crims de Putin aquest va ser el seu amic Donald Trump. Per entendre el contrast entre Trump i el seu successor, res més clar que l’opinió de Biden sobre l’home fort de Rússia: «Putin és un assassí».

Notícies relacionades

Putin guanya

Regeneració democràtica: què com i amb qui

¿Ho és? Alguns excol·laboradors de Putin consideren que sí. Recordem només el dissident Aleksandr Litvinenko, exoficial dels serveis secrets russos (ФСБ o FSR, que va reemplaçar la KGB soviètica). Després de ser capturat i perseguit per Putin va aconseguir escapar a la Gran Bretanya amb la seva família, va rebre asil polític i després la nacionalitat britànica. Litvinenko va acusar Putin d’haver donat l’ordre d’assassinar l’oligarca rus caigut en desgràcia, Borís Berezovski, i la periodista Anna Pokitkovskaia (crítica ferotge del Govern de Putin). El pobre Litvinenko no va sobreviure gaire temps a les seves acusacions: el 2006 va ser enverinat amb poloni-210 (una substància tan tòxica que n’hi ha prou amb un sol gram d’aquest isòtop per matar 50 milions de persones). A Litvinenko li van posar un microgram (un milionèsim de gram) en una beguda i va morir 20 dies després entre horrorosos sofriments. Totes les pistes d’aquest assassinat apunten a la mateixa direcció: la de l’ex tinent coronel de la KGB i antic espia del mateix organisme a Alemanya Oriental, Vladímir Vladimiróvitx Putin. Net, per més dades, del cuiner personal de Joseph Stalin. 

Ucraïna és un dels ‘graners més grans d’Europa’. Les seves planícies fèrtils són grans productores de blat. El gran pecat d’Ucraïna és voler acostar-se més al model democràtic de la Unió Europea (com les seves veïnes Polònia, Hongria o Lituània) i allunyar-se del model de dominació instaurat quan va ser una república soviètica. Durant l’època d’Stalin la llengua ucraïnesa va ser prohibida i es va intentar ‘rusificar’ completament el país. Putin, un gran nostàlgic del poder imperial soviètic, vol dominar de nou una república que aspira a mantenir la seva independència. En vista que Rússia no té manufactures ni tecnologia per exportar (tret d’armaments o matèries primeres), exporta el caos.