¿Per què Laporta no va recolzar l’equip de bàsquet?

Pot ser que la meva nova personalitat, com a component de la plantilla del Barça d’handbol, em permeti, fins i tot, estirar encara més aquesta qüestió i saber per què ni tan sols el vicepresident esportiu, Rafa Yuste, va acudir a aquesta final, en la qual sí que hi va ser, com no podia ser d’altra manera, tot i saber que tenia tots els números de perdre, Florentino Pérez.

Pèssim assessor

I, tot i que no vaig acabar de posar-me el xandall barcelonista, ja que pel que sembla algú es va adonar que no soc Pérez de Vargas (el meu germà Carlos sí que va ser un gran porter d’handbol en la seva joventut) estic capacitat per tornar a qüestionar (això no és nou, ja ho saben) la figura d’un assessor presidencial, com Enric Masip, que ni tan sols és capaç d’assessorar el president que havia d’anar a Granada i no a la llotja de Mestalla, previ pas per algun xiringuito de la Malva-rosa, per menjar-se una suculenta paella.

És evident que això es diu Futbol Club Barcelona. D’acord. És més evident encara, i els seus palmers no deixen de dir-ho, que Laporta és, fonamentalment, un president no només intervencionista i presidencialista, sinó també «molt futboler». Així que si el futbol femení guanya, formidable, però no cal saber-se els noms de les noies. I si els nois de Jasikevicius remunten, en mode heroic, fins i tot davant el Reial Madrid, doncs està bé, però tampoc és necessari tornar-se bojos. A més, a la llotja del pavelló de Granada ja hi havia Albert Soler, ara importantíssim executiu del CSD i la persona que, abans de ser acomiadada per Laporta, va fitxar Jasikevicius.

Tots d’acord

Laporta va menysprear el bàsquet, tot i que ell ho negarà. És més, explicarà que, immediatament després de la victòria, va penjar a les xarxes un vídeo alegrant-se per la conquesta. El president, Yuste, Masip, Mateu Alemany, Jordi Cruyff i no sé quants més (bé, sí, el seu amic Jordi Finestres, també) van escollir el viatge a València i van enviar directius menors (algun n’hi va haver, sí) a Granada.

Notícies relacionades

¿El Dia del Treball és només dels sindicats?

Dia de la Mare sense mare

Insisteixo, el pitjor no és que Laporta no estigués amb els que havia d’estar, ja que una final sempre és una final i, a València, simplement es jugava el partit número 25 del campionat. El pitjor, el més horrible, el que demostra com està muntat aquest club i aquesta directiva és que cap familiar ni amic ni enxufat del president va saber dir-li, assessorar-li, suggerir-li, convèncer-lo amb arguments i, sobretot, amb sensatesa, que on havia de ser era a Granada.

Això és el pitjor, que a tot el camarot li va semblar formidable que el seu president no acompanyés l’equip de bàsquet en un partit, dia i triomf històric per a l’entitat.