Minerals crítics i seguretat energètica (i 2)

-La concentració geogràfica de la producció i el processat és molt alta. Tot i que pugui resultar sorprenent, les activitats d’explotació i processat de molts minerals necessaris per a la transició energètica estan més concentrades que les de petroli i gas natural. Així, en el cas del liti, el cobalt i els elements de les terres rares, els tres primers països en el rànquing de països productors controlen més de tres quartes parts de l’extracció global i, en alguns casos, un sol país en monopolitza més de la meitat del total mundial. Per exemple, el 2019, la República Democràtica del Congo i la Xina van comptabilitzar prop del 70% i del 60% de l’explotació mundial de cobalt i d’elements de les terres rares, respectivament. I el grau de concentració és fins i tot més gran per a les operacions de processat, on la Xina té una forta presència en tots els àmbits. La participació de la Xina en el refinament de minerals a escala mundial ronda el 35% per al níquel, el 50-70% per al liti i el cobalt, i gairebé el 90% per als elements de les terres rares. Aquest elevat nivell de concentració, agreujat per la complexitat de les cadenes de subministrament, augmenta els riscos que podrien derivar-se de disrupcions físiques, restriccions comercials o altres esdeveniments als principals països productors. 

-El desenvolupament dels projectes miners requereix molt temps. S’estima que, des del moment del descobriment d’un jaciment fins a la seva posada en producció transcorren, de mitjana, uns 16 anys. Si les companyies mineres esperen que es materialitzi un dèficit d’oferta abans d’embarcar-se en nous projectes, podrien generar-se prolongats períodes d’escassetat i volatilitat de preus en els mercats.

-La qualitat dels recursos està en declivi. Les preocupacions sobre els recursos minerals crítics es relacionen més amb la qualitat que amb la quantitat. No hi ha una carestia imminent de recursos però, en els últims anys, la qualitat dels dipòsits de diversos minerals ha experimentat un descens continuat. Per exemple, a Xile, la llei mitjana del mineral de coure ha declinat en un 30% en els últims 15 anys. Extreure un metall d’un jaciment de menor grau requereix de l’ús de més energia, cosa que es tradueix en un augment dels costos de producció, de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i del volum de residus. 

-L’escrutini de l’acompliment ambiental i social de les empreses és cada vegada més exigent. La producció i processat dels recursos minerals té una sèrie d’impactes ambientals i socials que, mal gestionats, poden perjudicar les comunitats locals i interrompre el subministrament. Cada vegada més, consumidors i inversors demanen que les empreses assegurin un subministrament de minerals produïts de forma responsable i sostenible. En cas contrari, el mercat pot donar l’esquena a aquelles que no compleixin determinats estàndards i això podria tensar les cadenes de subministrament. 

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

-L’exposició a riscos derivats del canvi climàtic augmenta. Els actius miners estan molt exposats als riscos climàtics. Per exemple, les explotacions de coure i liti són particularment vulnerables a l’estrès hídric a causa de les seves altes necessitats d’aigua i, en l’actualitat, més del 50% de la producció dels dos elements es troba concentrada en àrees en què l’esmentat estrès és alt. D’altra banda, algunes de les principals regions productores de minerals crítics també presenten un alt risc de calor extrema o inundacions, cosa que suposa un desafiament a l’hora de garantir uns subministraments fiables i sostenibles. 

Tots aquests riscos són gestionables, però això no els fan menys reals. La manera com governs i empreses responguin al desafiament determinarà si els minerals crítics esdevenen facilitadors del canvi cap a un model energètic més net o, per contra, un coll d’ampolla en l’esmentat procés.