Lliçó magistral de Xavi Hernández

Gil Marín, diuen, va tenir la necessitat d’acostar-se als seus per recordar-los que no acabar entre els quatre primers seria un autèntic desastre (econòmic) per al seu club. D’altres diuen que va ser per reforçar el seu amor (etern) pel Cholo Simeone, que està passant la pitjor època de la seva dècada a l’Atlètic.

Bé, fos com fos, Gil Marín va voler reforçar una cosa que Xavi Hernández, més que ningú, sí, sí, molt més que Joan Laporta, Ferran Reverter (sí, encara segueix al seu despatx) i Mateu Alemany, sap que no és necessari recordar.

Discurs impecable

Xavi, com diríem en temps del perfecte, inigualable (i inimitable) Pep Guardiola, és el portaveu constant, fix, del Barça. La veu de Xavi és la veu del club, vulguin o no els altres. La paraula de Xavi és paraula de Barça, més que paraula de ‘mister’. Per això cal destacar la impressionant solvència que, per exemple, avui, ha tornat a demostrar l’entrenador del Barça al llarg de la seva magnífica conferència de premsa i, sobretot, l’exemple que ha ofert amb totes i cada una de les seves reflexions assenyadíssimes.

Per exemple, la seva idea de l’aplicar temps real al futbol. Cert, no hi ha millor manera d’aturar les trampes que parant el rellotge. Gran idea, tot i que fer-ho, reglamentar-ho, significaria una derrota per al futbol, incapaç de trobar una altra manera de castigar els tramposets.

Dos, el meu Barça (discurs sempre compartit pels gurus del cruyffisme) no jugaria ¡mai! com el València (o el Getafe) de José Bordalás, però el tècnic alacantí «és un enorme, un gran entrenador, que posa els seus jugadors en els partits, els maneja a la seva manera, els treballa, li dona una intensitat tremenda, els fa jugar com ell vol, lluitant cada pilota; té moltíssim mèrit el que va fer en el Getafe i el que està fent al València». ¿Algú dubta que Xavi admira Bordalás i mai criticarà les ‘altres’ maneres de jugar a futbol, tot i que ell no les vulgui com a llibre d’estil, com els Deu Manaments, per al seu Barça? No. Reverència per al senyor Hernández.

Una gran família

Pot ser que, en aquest sentit, Xavi Hernández, sabedor que el torpedinarien per mirar d’extreure’n algun lament o crítica cap a la manera de jugar, de plantejar els partits, de Bordalás, anés preparat a la trobada amb els periodistes. Més mèrit, més intel·ligència i més murrieria la del ‘mister’ català. Però no hi ha dubte que, sense agradar-li, Xavi va dir que tothom pot jugar amb les armes que vulgui i que, tot i que no siguin les seves (ni les seves preferides), sempre admirarà i n’elogiarà la manera que tenen altres de sumar, potser, més punts i fer més gols que ells.

Notícies relacionades

¿El Dia del Treball és només dels sindicats?

Dia de la Mare sense mare

I finalment sempre, sempre, sempre, acompanyant els seus, fins i tot encara que, de vegades, s’hagi sentit enganyat (com en el cas de Dembélé). Per això va dir que Ousmane serà important en aquesta Lliga de sis equips; per això va dir que Ferran és la repera i que triomfarà al Barça; per això va dir que De Jong, el centrecampista, ha de marcar una època; per això va lamentar (i a aquest comentari, a aquesta crítica, a aquesta plantofada també m’hi apunto) la manera en què el jove Ilaix Moriba va deixar el Barça i, ara, torna amb les orelles cotes a la Lliga i per això crec (com tots els culers) que l’equip juga cada dia millor, més unit, més intens, més sabent el que fa.

Mentre el Barça s’equivoca molt, massa, en moltes coses i provoca incendis cada dia, Xavi Hernández resulta, no només la seva millor imatge, sinó el seu millor bomber.