L’impost de patrimoni

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Un debat que tendim a simplificar, ja que el manteniment o eliminació d’aquest impost no es pot considerar de manera singularitzada, sinó que ha de contextualitzar-se en una aproximació al model fiscal en el seu conjunt. Altrament, aïllar un gravamen de la resta del sistema és desvirtuar el debat. El sentit de l’impost de patrimoni va directament relacionat amb altres tributs, com el de la renda de les persones físiques o el de successions i donacions, ja que, del que es tracta, és que el conjunt del model tributari resulti coherent i sostenible. Des d’aquesta perspectiva, d’abordar una reforma fiscal en profunditat, l’impost del patrimoni podria perfectament ser eliminat, sense que això perjudiqués ni la recaptació global ni la progressivitat i equitat del model. 

Precisament, sobre l’equitat, quan s’analitza qui tributa per patrimoni resulta que, igual com passa amb renda i successions, el col·lectiu més afectat és el de les classes mitjanes. Per a les grans fortunes resulta relativament senzill eludir, en el marc de la legalitat, les obligacions tributàries, de les quals no es poden escapolir els assalariats o els petits empresaris. Una realitat que s’esdevé no només a Espanya, sinó que es dona a tot el món, subjecta a una economia global i digitalitzada. No obstant, això fa mal especialment en un país com el nostre, on els nivells de desigualtat i pobresa no fan més que augmentar.