Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
País invàlid
Un any després de les eleccions al Parlament, “hem de carregar el pes d’aquest temps desolat”. És el que diu Èdgar a l’escena final d’ 'El rei Lear'. I afegeix: “Els vells han sofert tant que, els que venim després, / ni veurem tantes coses ni viurem més”. Potser no n’hem vist tantes com els vells, tot i que Déu n’hi do, però n’haurem vist de molt més estrambòtiques. La més recent, l’esperpent de contemplar com la segona autoritat del país es manifesta al carrer en contra de la prohibició del govern en el qual participa el partit que la va fer ser presidenta del Parlament.
“Les coses podrien embogir ràpidament”, ha dit Joe Biden, però no sap que aquí també embogeixen, però a poc a poc, paulatinament, amb histrionismes que es volen fer passar per heroïcitats, i que vivim en la cruïlla de la gesta històrica i de la fantasmada, amb més tendència al maquillatge de l’actor que no pas al fang que embruta la cara del combatent en la batalla. Un any després, tenim pressupost, però no hi ha taula, no sabem de quin embat parlem i lluitem per les obvietats en un ring de greuges sobrevinguts. Ho diu el duc d’Albany, també a 'El rei Lear': “Sosteniu aquest país invàlid”. El que no sé és a qui adreçar la pregària.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
