Empresaris i salari mínim

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La raó per la qual milions de ciutadans no confien en el futur no és per temor de l’atur sinó perquè, sovint, treballar no garanteix uns mínims vitals. Una persona aturada sap que, amb perseverança, acabarà per trobar alguna feina. Però si treballant no surt del circuit del malviure, qualsevol esperança de futur s’esvaeix. I aquest és el drama, perquè una societat perd decència si treballar, en el que sigui, no és garantia d’aquest reconeixement a què tots aspirem. L’anomenat treballador pobre com a signe dels temps. 

Tot això estar al darrere de l’arrelat malestar social, l’enfonsament de la política tradicional i l’auge dels populismes i, fins i tot, l’eclosió de patologies mentals i la baixíssima natalitat. En aquest context, tot i que tingui algun cost, el fonamental és traslladar a la societat el missatge que, des dels poders públics i encara més des de l’empresariat, s’és conscient de les condicions en què malviuen milions de treballadors. I de l’afany comú a alleujar aquesta deriva insostenible de la nostra economia. Però, a més, en aquest moment hauríem de ser conscients del valor simbòlic de fixar el salari mínim en 1.000 euros. Passar de les tres a les quatre xifres és una invitació a l’optimisme. Així m’ho expressen molts empresaris, aquells amb prou empatia per entendre el que representa malviure del salari mínim. Afortunadament, són majoria.