Jo no soc tonto

Però, mira per on, a qui sí que m’atreveixo a demanar-li que sigui molt més sincer (i honest) del que està sent amb nosaltres, és a la persona que tothom considera la més intel·ligent i més preparat dels que habiten l’univers Barça, al si d’un club que intenta ressorgir de les cendres. Aquest home és Ferran Reverter, el Leo Messi dels despatxos, o això ens ha venut el mateix Laporta, que ha perdut les seves dues columnes vertebrals (ja no parlo de Jaume Giró) en un pim pam.

Diguin la veritat

I ¿per què m’atreveixo a demanar-li a Reverter que ens expliqui la veritat, o veritats, doncs diuen que són diverses les raons per les quals ha llançat la tovallola i se’n va a casa després de només sis mesos, no un any, ni dos, ni tres, ni quatre, ni els cinc de mandat per als quals va ser contractat, no, no, se’n va a casa als sis mesos? Doncs, senzillament, amics, perquè Ferran Reverter va ser l’home, l’executiu, el guru, que va idear, que va inventar, que va impulsar la companyia en la qual treballava (Media Markt) amb el crit de «¡Jo no soc tonto!»

Doncs això, senyor Reverter, com que no som tontos, digui per què se’n va. Expliqui, què és el que ha vist i sentit i fins i tot firmat (per exemple, la factura de les dues ampolles de vi negre de 350 euros cada un d’un vicepresident en un dinar a l’‘stage’ d’Alemanya) que tant l’ha espantat. Pot ser que no vulgui treballar amb els familiars, amics i/o col·legues que Laporta ha enxufat al club. Potser no el deixen controlar el que vostè ha de controlar. És veritat, ¡és clar que sí!, però sàpiga que Laporta i la seva directiva diran que es tracta, simplement, de diferents maneres de portar el club, de desavinences en la gestió i, com que el que va guanyar les eleccions (i de carrer) va ser Laporta, doncs vostè se n’ha d’anar. I punt.

El gran silenci

Però el «¡jo no soc tonto!» (ni nosaltres, senyor Reverter), l’obliga a explicar-nos la veritat. Perquè és impossible creure’s que un fa feliç la seva família canviant Alemanya per Barcelona (el canvi és notori i s’ho diu un que coneix els alemanys que viuen a Mallorca i per què viuen a Mallorca), acceptant l’oferta del Barça (no parlaré de diners, ja que tothom assegura que vostè podria estar guanyant moltíssim més, ¡fins i tot Florentino Pérez pot ser que li ofereixi molt més d’aquí uns mesos!) i, als sis mesos, llanci la tovallola.

Notícies relacionades

El temps en la política

Encallat a Waterloo

I menys creïble és que vostè firmi la seva renúncia tot just baixar d’un avió, procedent de Miami (EUA), on va estar negociant centenars de milions d’euros en nom del Barça i, de sobte, va i diu «me’n vaig, ho deixo, vull dedicar-me a la família».

Faci’m cas, no ens prengui per tontos i, abans que algú del club (o el mateix president) digui que vostè ha sigut incapaç de suportar la pressió, expliqui la veritat. Ja sé que no ho farà. Ni vostè ni Laporta, que va dir que explicaria totes les comissions que pagués. Totes.