Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tragèdia a Mislata: La nina òrfena
El castell inflable de Mislata va bolcar. Els pares van córrer a buscar els seus fills. El cor disparat, el pànic en la mirada.
Estàs molt guapa amb el teu vestidet blau. ¿Tens gana? ¿Fred? Ahir et vaig portar a passejar i te’m vas constipar. Ara et tinc al llit. Deixa que t’abraci. I que t’amanyagui i et tapi bé. Demà estaràs bé i et prepararé sopetes... La nina òrfena potser ha tingut sort. Sí, potser hi ha unes mans menudes que l’abracen i un xiuxiueig infantil que l’adorm i li explica confidències i aventures. Sí, potser ja no recorda el moment en què va ser recollida de terra, mentre el món s’inclinava, s’esfondrava. Moria.
El castell inflable de Mislata va bolcar. Els pares van córrer a buscar els seus fills. El cor disparat, el pànic en la mirada. També el pare de la Vera. En la carrera, l’home va deixar caure la nina que acabava de tocar-li a la seva filla de quatre anys a la tómbola. El firaire que l’hi havia entregat, també responsable del castell, la va recollir de terra. I la va tornar a dipositar a la tómbola. Tranquil·lament. Sense immutar-se per la tragèdia que se li desenvolupava davant els ulls. El detall apareix en les proves testificals. De nou, la capsa rosa exposada al seu aparador de fantasia. La petita Vera mai hi va poder jugar. La tómbola de la vida i la mort. També de la infàmia.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
