Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Una mica d’orgull

En la negociació entre Govern, ERC i el PNB hi va haver errors que van estar a punt de tombar la reforma, i potser alguna cosa més. Les costures entre els socis s’han de revisar, però també entre aquests i l’electorat

1
Es llegeix en minuts
Una mica d’orgull

JOSÉ LUIS ROCA

Gabriel Rufián mira de justificar el vot contrari d’ERC a la reforma laboral. Difícil. Més encara quan la defineix com «una proposta que agrada a la CEOE, al Santander i que la vota Cs» –oblidant, quin oblit tonto, el recolzament de CCOO i UGT–, o tan sols com un «retoc pactat amb gairebé tots els grups de la dreta». ¿Aquest «gairebé» inclou els diputats del PP i Vox que van udolar, quan van creure haver-la derogat? 

En la negociació entre Govern, ERC i el PNB hi va haver errors que van estar a punt de tombar la reforma, i potser alguna cosa més. Les costures entre els socis s’han de revisar, però també entre aquests i l’electorat. Aquell que sap què és pactar amb el que és possible, no amb el que és ideal. Fa mesos que ho fa. Potser anys. Resulta descoratjador assistir a un circ d’interessos partidistes que sembla desconèixer les seves dificultats. Encara més quan, a l’altra banda, hi ha els que udolen o traeixen. L’esperpent. En comptes de repartir carnets de feixistes o omplir els arguments de trampes, millor que la coalició de Govern i els seus socis es dediquin a donar motius d’orgull. El contrari és alimentar el pessimisme, la indiferència. S’ha aconseguit aprovar la reforma laboral. Que el premi no se l’emportin els que udolen.   

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web