Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una mica d’orgull
En la negociació entre Govern, ERC i el PNB hi va haver errors que van estar a punt de tombar la reforma, i potser alguna cosa més. Les costures entre els socis s’han de revisar, però també entre aquests i l’electorat
Gabriel Rufián mira de justificar el vot contrari d’ERC a la reforma laboral. Difícil. Més encara quan la defineix com «una proposta que agrada a la CEOE, al Santander i que la vota Cs» –oblidant, quin oblit tonto, el recolzament de CCOO i UGT–, o tan sols com un «retoc pactat amb gairebé tots els grups de la dreta». ¿Aquest «gairebé» inclou els diputats del PP i Vox que van udolar, quan van creure haver-la derogat?
En la negociació entre Govern, ERC i el PNB hi va haver errors que van estar a punt de tombar la reforma, i potser alguna cosa més. Les costures entre els socis s’han de revisar, però també entre aquests i l’electorat. Aquell que sap què és pactar amb el que és possible, no amb el que és ideal. Fa mesos que ho fa. Potser anys. Resulta descoratjador assistir a un circ d’interessos partidistes que sembla desconèixer les seves dificultats. Encara més quan, a l’altra banda, hi ha els que udolen o traeixen. L’esperpent. En comptes de repartir carnets de feixistes o omplir els arguments de trampes, millor que la coalició de Govern i els seus socis es dediquin a donar motius d’orgull. El contrari és alimentar el pessimisme, la indiferència. S’ha aconseguit aprovar la reforma laboral. Que el premi no se l’emportin els que udolen.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.