Cine Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Alerta: ciència-ficció

La coincidència en el temps de projectes d’aquest gènere, ¿podria ser que tingués a veure amb la necessitat de fugir durant un temps de la realitat més reconeixible, d’escapar-se’n davant la dificultat d’assumir-la?

2
Es llegeix en minuts
fcasals16962002 david cronenberg poses for photos as he promotes t160111142621

fcasals16962002 david cronenberg poses for photos as he promotes t160111142621 / CHRIS YOUNG

A principis d’any, solen aparèixer els articles sobre el cine que ve, les llistes amb les pel·lícules que veurem –algunes, previ pas per festivals– durant els pròxims mesos. M’encanten aquests textos, m’agrada llegir-los i intentar intuir possibles tendències i patrons a la producció de la temporada: ¿quins temes ens importen? ¿Per què es posen de moda determinats gèneres cinematogràfics? ¿Estan aquestes pel·lícules connectades d’alguna manera amb el present? Aquest any, em crida moltíssim l’atenció que diversos cineastes molt personals hagin optat per la ciència-ficció en els seus nous treballs. Segons ‘Les Inrockuptibles’, el director francès Bruno Dumont (‘La humanidad’, ‘Hors Satan’) prepara ‘L’Empire’, suposadament sobre una invasió de cavallers extraterrestres a la Costa d’Òpal. Seria la segona vegada, després de ‘Coincoin et les z’inhumains’ (segona temporada de la seva minisèrie ‘El pequeño Quinquin’), que el director opta per aquest gènere. David Cronenberg, per a qui la ciència-ficció no és res nou, acaba de rodar ‘Crimes of the future’, pel·lícula amb el mateix títol que un dels seus primers films i de la qual ha transcendit que és un ‘thriller’ de ciència-ficció ambientat en un futur llunyà. Fa uns dies va sortir la notícia que Bong Joon-ho, director de l’oscaritzada ‘Paràsits’ (2019), dirigirà Robert Pattinson en una pel·lícula de ciència-ficció basada en ‘Mickey7’, novel·la d’Edward Ashton que es publicarà als Estats Units ben aviat i en la qual hi ha colònies espacials i clons. I ‘Don’t worry darling’, el segon llargmetratge com a directora d’Olivia Wilde (‘Súper empollones’), s’ha començat a comunicar com un encreuament de ‘thriller’ psicològic, terror i ciència-ficció. Òbviament, hi ha propostes més comercials que veuran la llum els pròxims mesos, entre les quals ‘Jurassic World 3’ i ‘Avatar 2’.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les raons per les quals un cineasta es llança a un projecte poden ser infinites, i moltes vegades un misteri. No sé què ha portat cadascun d’aquests autors a dirigir ara una pel·lícula de ciència-ficció. Però no deixa de ser curiosa la coincidència en el temps d’aquests projectes, la intuïció compartida que és el moment de formular les històries des de la ciència-ficció. Potser és simple casualitat. Potser només és una moda: al cine, com en tot, també sorgeixen les tendències. Però, sobretot després de l’experiència d’una pandèmia, ¿podria ser que tingués a veure amb la necessitat de fugir durant un temps de la realitat més reconeixible, d’escapar-se’n davant la dificultat d’assumir-la? ¿I amb la recerca de maneres d’abordar i de pensar aquesta realitat des del futur, des d’altres mons, a través d’experiments i cossos que no ens pertanyen? ¿I amb el desig de reparar-la i canviar el curs dels esdeveniments des de la ficció? No ho sé. Segur que cada director té les seves raons i probablement no siguin cap d’aquestes, però m’atrau la idea que aquesta col·lecció de pel·lícules tinguin un patró comú i que, una vegada més, tingui a veure amb la recerca de respostes en els gèneres més purs. No seria, per descomptat, la primera vegada que la ciència-ficció aflora en temps profundament complexos i crítics.