APUNT
La pena del deshonor
Fa tres mesos, amb la presentació de la ‘due diligence’, tant Joan Laporta com Ferran Reverter van disparar canonades contra la gestió de Bartomeu. Van parlar de deute desbocat, de ruïna, de salaris esportius insostenibles. Allò de «gestió nefasta» ho englobava tot, però van eludir concretar sobre irregularitats o delictes. Això ho deixaven per al ‘forensic’. A això vam arribar ahir després de guardar el volum de la investigació diverses setmanes en un calaix. I una vegada exposat, a un li va quedar una sensació abans que res d’estranyesa. Amb prou feines es van revelar casos que no s’haguessin ja explicat o filtrat, i no es van identificar responsables, de manera que van tornar a deixar-se anar canonades generalitzades. Es va proclamar «deslleialtat» en la gestió, i es van estudiar termes greus com «falsedat comptable i apropiació indeguda». Més taques, en suma, sobre el període infame de Bartomeu.
Però era el dia assignat per als detalls i es van evitar explicitar-los en nom de la prudència processal. No obstant, aquesta prudència es pot interpretar a hores d’ara, després de diversos mesos d’investigació, com que no les tenen totes sobre si realment es va arribar a vulnerar el codi penal. ¿Per què no ser més precís si es tenen proves de tot el que s’insinua? Peus de plom i pas a la fiscalia, a veure si converteix els indicis i els ‘presumptes’ en delictes. I a esperar uns mesos. Per cert, per atzar el cas li ha tocat a un fiscal que és molt poc futboler.
Advocats més interessats en les vicissituds del Barça sospiten que la junta no acudeix directament a un jutge per esquivar el risc d’una derrota. Això comportaria que els demandats poguessin querellar-se per injúries, o menyscapte a l’honor, i coses per l’estil. Però de la mateixa manera que ja no queden dubtes que la gestió econòmica de Bartomeu és una pesadíssima llosa per al club, poden emergir sospites sobre com es passen comptes amb el passat. No és tan fàcil com vociferen els de la vena inflada. En qualsevol cas, l’expresident ja ha sigut sentenciat a la condemna del deshonor. Probablement és el càstig més llarg i dur possible.
