Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Entusiasme
En la final del Benidorm Fest, flotant en l’aire, va quedar la sensació que el vot popular va ser una simple joguina d’un sol ús i la imposició d’estereotips i cotilles culturals prefabricades
De vegades, el que és suposadament intranscendent actua com una metàfora perfecta del món en què vivim. Aquest és el cas del Benidorm Fest, organitzat per RTVE per seleccionar la representació d’Espanya a Eurovisió. El sistema de vot era mixt: 50% jurat professional, 25% vot demoscòpic i 25% televot. ¿Té rellevància el que passa en un concurs amb certa tendència friqui? Doncs fent cas de l’entusiasme i la decepció que va generar, en té.
Dues actuacions van ser elevades als altars populars: el trio Tanxugueiras i Rigoberta Bandini. Totes dues feien olor de propi, de veritat, de dones fortes i orgulloses. Amb les gallegues es notava bategar les arrels. Amb Bandini s’homenatjava les mares amb una especial complicitat. Les primeres van guanyar la votació popular. Però el vot del jurat va trastocar l’elecció i va guanyar Chanel. Potent, sexi, molt sexi, amb poques possibilitats a Eurovisió i molt interès per a la indústria musical. Flotant en l’aire, la sensació que el vot popular va ser una simple joguina d’un sol ús i la imposició d’estereotips i cotilles culturals prefabricades. Una metàfora perfecta... i molt poc atractiva. RTVE va aconseguir entusiasmar. Hauria sigut un deu, si no hagués decebut.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
