ANÀLISI

2
Es llegeix en minuts
Banda sonora

FCBARCELONA

Ja sabem que quan no hi ha una pilota pel mig es desfermen els dimonis dels rumors, de les notícies de despatx, de les cavil·lacions que fem quan no parlem de futbol, sinó de tot el que l’envolta. No hi ha pilota, doncs, però sí una setmana estreta, la que ve, amb la fi del mercat d’hivern i amb la presentació del forensic, l’auditoria que té nom de CSI. És a dir, es tracta de descobrir qui va ser l’assassí del club (és una exageració simbòlica, ja ens entenem) i com va ser el crim i quines pistes es va oblidar d’amagar i que els forenses ara s’afanyen a descobrir.

La pilota no és al camp, sinó als despatxos de la Fiscalia, i en aquests moments es tracta d’endevinar com serà i quant durarà la investigació. Uns diran (ja ho han dit) que és una història de molt soroll per a res. I els altres diran (ho han dit a mitges, però sense entrar en detalls) que tot és un desastre i que els caurà (a Bartomeu i companyia) la cara de vergonya. Almenys això. Ho sabrem dimarts, convocats a la foguera on es cremarà, previsiblement, el llegat de l’anterior junta enmig d’improperis forenses.

El que sorprèn és com l’informe no s’ha fet públic abans, si fa un mes que Laporta el tenia sobre la taula. Qui mana domina el tempo, el ritme de les notícies. I aquesta arribarà just el dia després del final d’un mercat que no aportarà novetats decisives. Tindrem Adama Traoré, que és la viva imatge de la transformació física dels grans herois del còmic.

Va sortir d’aquí (tot just un partit jugat amb el primer equip) com un nen qualsevol que corria molt, i torna com un Hulk (sense el color verd) hipermusculat que s’assembla més a un tres quarts de rugbi que no al tipus de futbolista (més aviat fi i delicat) al qual estem acostumats a Can Barça.

Entelèquies, miratges....

Els altres noms (des de Morata fins a Aubameyang o Tagliafico, per no parlar del Haaland que s’entreveu en l’horitzó com la gran i potser inassequible esperança blanca) són això, conceptes, entelèquies, miratges per anar passant, mentre descobrim les martingales de l’Espai Barça o de les comissions estratosfèriques.

Notícies relacionades

Mentrestant, podria ser que la samarreta (després del dolç Unicef, la dubtosa Qatar i la consumista Rakuten) llueixi el logo de Spotify. A la samarreta i al Camp Nou sencer. Si és així, se m’ocorre una campanya de promoció amb una banda sonora adaptada al Barça. Res com una llista de boleros que, com tothom sap, són els que diuen les veritats.

«Avui la meva platja es vesteix d’amargor, perquè la teva barca ha de partir», dedicada a Messi. «Tant temps vam disfrutar d’aquest amor», per a les evocacions de jornades de glòria. I «rellotge no marquis les hores» quan defensem un esquelètic 1-0 a falta de tres minuts per al final. Ara que Neil Young abandona el catàleg, just ara ens apuntem.