Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La llei electoral i les mancances catalanes

1
Es llegeix en minuts
La llei electoral i les mancances catalanes

Fa més de 40 anys que, podent-la tenir, Catalunya no disposa d’una legislació electoral pròpia. És una mancança notable que, de fet, serveix també d’epifonema, sentència i resum del que ha estat la política catalana des de 1979, quan es va aprovar l’Estatut, i des de 1980, quan Pujol va ser president de la Generalitat. En allò que en dèiem l'oasi català, que no era sinó un miratge d’interessos, no hi havia manera (tampoc no n’hi ha ara) de posar-se d’acord per establir les regles del joc. Els partits electorals es juguen segons unes condicions alienes, però acceptades. Quin remei, si no hi ha suficient marge per discutir-les. Catalunya és un país petit que bé podria ser una circumscripció única, però aleshores el que anomenem «territori» (com si la resta no ho fos) patiria un dèficit de representació. Però si es premia el vot perifèric, aleshores hi ha suspicàcies i reietons que fan la seva i notables desnivells entre els vots acumulats i els escons que pertoquen.

La llei electoral (dinamitada sobretot per CiU, en el seu moment) és una pedra de toc que mesura la qualitat del sistema democràtic. Segur que hi ha solucions mixtes i autòctones. Tan segur com és que no es volen trobar.