Bancs: potser grans, però no idiotes

Ha hagut de fer el pas el metge jubilat Carlos San Juan, que se sent oblidat i exclòs, com molts dels seus coetanis que volen fer qualsevol senzilla gestió financera, per despertar consciències. O ¿potser ningú entén que una persona gran s’angoixi quan per a una cosa tan simple com treure diners es veu obligada a demanar ajuda?

«Tinc 78 anys i em sento apartat pels bancs [...] S’han oblidat de les persones grans com jo», assegura el promotor d’aquesta iniciativa que ha aconseguit ja més de 240.000 firmes a través de Change.org, dirigint-se als bancs i al Banc d’Espanya, el supervisor del sistema. Per ara ha recollit el testimoni la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, que va reunir dijous d’urgència les tres patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC) i els va donar un mes per prendre mesures per a la inclusió financera dels grans.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Esperem que aquest moviment no siguin només focs d’artifici com quan va criticar els salaris dels directius de la banca en ple auge dels acomiadaments massius al sector ¿I el Banc d’Espanya? ¿No té res a dir-hi a part de publicar alguns estudis que constaten aquest procés? No només estem davant l’exclusió massiva d’un percentatge creixent de la població, sinó també davant la desertització bancària a moltes zones rurals o menys poblades.

Com tot negoci, els bancs s’han d’adaptar a les necessitats de TOTS els seus clients. Compatibilitzar eficiència i bon servei. No és ser demagògic o maniqueu defensar que el promotor de la campanya ‘Soc vell, no idiota’ té bastanta (molta) raó i que cal atendre la seva petició. En essència, només persegueix poder valer-se per si mateix –¿qui no?-, perquè potser és vell (millor, gran), però cal evitar que se senti exclòs.