Separació de poders Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Abús de l’autonomia parlamentària
És poc honorable que el Parlament permetés als seus treballadors uns privilegis de què no gaudeix cap empleat públic, a més d’un flagrant mal ús dels recursos financers
Un dels aspectes en els que es manifesta la separació de poders pròpia dels estats democràtics és el principi de l’autonomia parlamentària. Es tracta d’un mecanisme clàssic present en la nostra història constitucional i molt habitual en perspectiva comparada que té per objectiu protegir el Parlament d’eventuals intromissions d’altres poders de l’Estat, molt particularment del poder executiu. Aquesta autonomia es concreta en la capacitat de la cambra per aprovar les seves pròpies normes de funcionament i de govern, per decidir el seu pressupost, per establir la seva organització interna i per dissenyar tot el relatiu al seu personal, a més de responsabilitzar-se de la seguretat a les seves seus, tot això amb l’objectiu de garantir l’exercici de les funcions parlamentàries. Així doncs, l’autonomia del parlament és de caràcter normatiu o reglamentari, pressupostari, administratiu i de personal i així ho reconeixen tant la Constitució com l’Estatut d’Autonomia.
Entretots
Per això, no pot considerar-se que el Parlament de Catalunya s’hagi extralimitat en les seves atribucions en aprovar una llicència d’edat que permet als seus treballadors cobrar íntegrament el sou sense necessitat de treballar durant els cinc anys previs a la seva jubilació, ja que pot fer-ho en virtut de l’autonomia pressupostària i de personal de què gaudeix. Però sí pot considerar-se un abús del poder que li atorga l’autonomia parlamentària en permetre als seus treballadors uns privilegis dels quals no gaudeix cap empleat públic, a més d’un flagrant mal ús dels recursos financers, l’opaca gestió dels quals i sistemàtica negativa a la transparència ho situen a la vora de la corrupció. Aquesta reprovable pràctica es porta aplicant des de 2008, amb la gran recessió per mig, i totes les presidències del Parlament ho han consentit fins avui, quan la vergonya pública ha portat la Mesa a anunciar l’obertura de negociacions per revertir la situació. Un comportament gens honorable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
