Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Bogdanovich, el final i l’amistat

1
Es llegeix en minuts
Bogdanovich, el final i l’amistat

TONY GENTILE

Fa 40 anys, un cinema de Girona que es deia Orient va deixar de ser una sala de projecció, que era mítica, i es va convertir en un bloc de pisos. Un signe dels temps que havien d’arribar, un senyal premonitori per a tants cinemes que van patir el mateix final. Temps també passats, perquè la tendència a tancar cinemes no és d’ara ni de fa 40 anys. Peter Bogdanovich, que va morir fa pocs dies, va dirigir ‘The last picture show’, una pel·lícula que va sobre la desaparició de les sales i, de fet, sobre la desaparició d’un món. Deu ser per això que aquell Orient es va acomiadar amb el missatge simbòlic d’una pel·lícula que era precisament aquell darrer film que acaba amb la imatge del pobre noi solitari del poble mentre escombra, sense sentit, un carrer polsós.

Bogdanovich, un dels cineastes més interessants (i maleïts) del segle XX, un cinèfil maltractat pel destí, que va rodar comèdies magnífiques i delicats relats sentimentals, té una altra pel·lícula que també podria ser l’última projecció de qualsevol sala que tanqués. A ‘Saint Jack’, una història crepuscular a Singapur, torna a parlar d’un final i una amistat, i de les fidelitats i de les coses que s’esvaeixen. En un cinema, a la vida.

Temes:

Cine