La foguera
El carronyaire J.F. Lamata
Gairebé tot el que avui ens sorprèn, fins i tot el més inaudit, va sorprendre i va semblar inaudit a qui va llegir el diari abans-d’ahir
L’adamisme, un vici de l’ego que m’encanta detectar en els altres i que consisteix a creure que el més important acaba d’aparèixer ara, amb un mateix, en aquest moment, també m’afecta a mi. Ens afecta gairebé tots, perquè deslliurar-se’n és tan difícil com arribar a l’erudició absoluta. El que és nou, actual, trencador sol ser un reciclatge del que és vell: un frankenstein viu fet amb trossos de carronya, una presentació en un envàs nou que conté un producte confeccionat amb peces d’altres coses sovint obsoletes i oblidades. Detectar el rastre de la història i la tradició present en l’organisme de la novetat sensacional requereix l’ajuda dels voltors, que són experts a detectar des de l’aire la més imperceptible aroma de la descomposició. Per això em sembla tan encertat el nom de ‘La hemeroteca del buitre’, una web i canal de Youtube que va fundar a la universitat Juan Francisco Lamata, que continua publicant diversos vídeos a la setmana malgrat que la gestió de la web hagi passat a altres voltors.
El treball de Lamata i els seus col·laboradors és una vacuna contra el vici adamista però constitueix un altre vici en si mateix: els vídeos que presenten en mode metralleta i les publicacions massives de la web enllacen amb totes les referències prèvies importants que es van perdre en la immensitat fosca de l’hemeroteca. A qualsevol polèmica present, a qualsevol debat, a qualsevol moviment sorpresa dels partits polítics contraposen aquests voltors astuts centenars de preludis que ens demostren que gairebé tot el que avui ens sorprèn, fins allò més inaudit, va sorprendre i va semblar inaudit als que van llegir el diari abans-d’ahir.
Entretots
En un moment que la ignorància sobre el passat es converteix en un posat digne i jactanciós (que va tenir una prova en el programa ‘¿Quién se ríe ahora?’, que va emetre TVE) els voltors d’hemeroteca com J.F. Lamata porten a terme una tasca vital. Perquè no és només que ajudin la nostra precària memòria a enriquir-se amb històries que van caure en l’oblit, sinó que presenten el seu contingut amb una capacitat d’anàlisi i context i una equanimitat que fa del canal una vacuna no ja contra la desmemòria o la ignorància, sinó també contra l’estupidesa.
Si algun professor de Periodisme llegeix això, sisplau que li faci un repàs i el posi com a contingut obligatori. Per als seus alumnes i per ell mateix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
